Miloon Kothari
Nova Delhi, 1956
Arquitecte
Convidat a Barcelona per l'Observatori Desc

Aquest arquitecte de Nova Delhi no porta bones notícies. Milions de persones viuen en condicions indignes i no només a Phnom Penh i a la Paz, sinó també a Nova York i Barcelona. Miloon Kothari, relator especial sobre la vivenda adequada de la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides, apressa els governs a frenar l'especulació.

--Les xifres són difícils de pair.
--Cent milions de persones no tenen sostre. I n'hi ha 1.600 milions que no tenen una vivenda adequada.

--¿Què hem d'entendre per vivenda adequada?
--És un lloc segur per viure-hi. Això implica l'accés a l'aigua, a l'electricitat, a la higiene. Però també implica el dret a estar protegits enfront dels desallotjaments forçosos, de la discriminació, de la violència; de no rebre un tracte inhumà ni degradant. És un concepte vinculat als drets civils i polítics.

--Els seus ulls han vist situacions impossibles de creure...
--He vist iranians vivint a 52 graus sense aigua potable. I romanesos vivint a 20 graus sota zero sense vidres a les finestres. Però aquestes imatges les veig a tot el món.

--Al Primer Món també.
--Sí. I el que més m'enfureix és que països com els Estats Units, França i Espanya, sobrats de recursos, no protegeixin els seus ciutadans. Parlen del control de l'especulació i de la millora de condicions per als immigrants, però no emprenen accions. ¡Això és inexplicable!

--El Katrina ha destapat aquest desinterès.
--L'huracà Katrina ha exposat dos problemes. El primer és que als Estats Units hi ha gent que viu en condicions inacceptables. Vaig visitar la zona abans del desastre i vaig veure que la vivenda pública era inexistent. Els pobres, afroamericans la majoria, rebien vals per pagar part del lloguer. Però el Katrina també ha exposat les conseqüències del lliure mercat. I ara arriba el moment que les grans constructores tinguin carta blanca per a la reconstrucció.

--I amb concessions a dit.
--Tot es recolza en una ideologia, no pas en la realitat. ¡Bush diu que eliminar la fam al món depèn d'un mercat més lliure! Quan parlo amb ministres de la Vivenda del Primer Món els pregunto: "¿Per què no intervenen en el mercat?". I ells responen: "Si hi intervenim, els inversors perdran confiança en la nostra economia".

--¿Un pretext?
--¡Hi ha una cosa perversa en aquest pensament! Els inversors només serveixen a l'elit, i l'elit inclou la classe política. ¿En qui perden la confiança? L'elit no deté les inversions. El sistema no s'aturarà. Mentrestant, les grans companyies immobiliàries s'enforteixen cada dia més. Financen partits, decideixen la composició de governs...

--¿Ha pres el pols a Barcelona, vostè?
--L'any passat vaig visitar de manera no oficial alguns barris i vaig veure vuit o 10 persones vivint en una sola habitació, vaig veure llits calents... Hi ha ciutadans a Barcelona que viuen en condicions molt semblants a les dels països subdesenvolupats. El Govern municipal ha d'assegurar vivenda social a qui no té sostre, facilitar l'accés als serveis, frenar l'especulació. Però hi ha una cosa que m'inquieta...

--Vostè dirà.
--A Ginebra vaig demanar al Ministeri de Vivenda i a la conselleria poder fer una missió a Espanya. Em van dir que sí, però a dia d'avui no he rebut cap invitació. Noto una certa resistència... Potser no volen exposar la imatge que han projectat al món que són defensors dels drets humans...

--Doni'ls una recomanació a distància.
--A les ciutats on es deixa via lliure al mercat, on no hi ha regulació de les institucions, apareix l'apartheid urbà. Si no es controla l'especulació, si no es garanteix l'existència de vivenda social o de lloguer barat, hi haurà conflictes i violència en un futur no gaire llunyà. Hi ha un indicador per poder saber com està la situació...

--¿Quin és aquest indicador?
--És quan la classe mitjana té dificultats per accedir a la vivenda. Tant al Nord com al Sud estan augmentant l'especulació i la desigualtat dels ingressos. L'Estat de benestar està sent desmantellat.

--Sona alarmant.
-Les polítiques que es porten a terme estan destinades a la classe mitjana baixa. Però en queden exclosos els més pobres. S'hauria de tractar la crisi de la vivenda com una emergència humanitària. ¡Moltes persones, a causa de les pèssimes condicions de vida, poden morir demà mateix! En canvi, fan circular la idea que el pobre és pobre per culpa seva...