Més de 8.600 persones grans viuen en pisos declarats en estat de ruïna. Sis mil sis-centes no tenen aigua corrent a casa i més de setze mil no disposen de lavabo. Aquestes són tres de les dades recollides en l'estudi Envelliment i habitatge , del professor de la UPC Jordi Bosch, que conclou que la gent gran viu en habitatges més antics, menys accessibles i equipats que la resta de la població. La pobresa econòmica -que afecta sobretot les dones-, l'augment de la població gran (n'hi ha un milió) i la falta de polítiques públiques són part de les causes del deteriorament de la qualitat de vida del col·lectiu.

L'estudi mostra que l'infrahabitatge -viure sense calefacció, en pisos apuntalats o sense aigua- és més freqüent al barri vell de ciutats com Barcelona i diverses zones rurals. Afecta, segons el cens del 2001, un 2% de la població gran.

El principal problema del col·lectiu, però, és la manca d'accessibilitat: s'han detectat problemes en un 75% dels habitatges de persones amb més de 64 anys. No tenen ascensor i són massa petits perquè una cadira de rodes o una persona amb crosses es mogui amb facilitat. Segons l'estudi, hi ha 112.000 avis que viuen en habitatges amb altres deficiències menors, com ara la manca de calefacció.

La radiografia, elaborada amb dades del cens del 2001 i premiada per «la Caixa», continua amb les prop de 120.000 persones que estan de lloguer. La majoria tenen la renda -paguen un lloguer baix que es prorroga automàticament- però també poden ser víctimes d'assetjament immobiliari, un fenomen propi de zones degradades. L'autor recorda que un 85% de les persones grans són propietàries sense pagaments d'hipoteca pendents. «No vol dir, però, que tots aquests habitatges siguin adequats per viure-hi ni siguin la millor solució», matisa Bosch. En aquest sentit, l'anàlisi es tanca amb una nova visió de l'aïllament de la gent gran, per exemple per traslladar-se a segones residències on el vehicle és essencial per moure's.

Els problemes amb l'habitatge es concentren a Barcelona -centre històric- i l'àrea metropolitana -barris construïts durant la dècada dels 60- tot i que existeixen zones rurals on també es detecten dèficits. Segons Bosch, els problemes van lligats a la manca de recursos econòmics i la solitud.

El final de l'assetjament, l'inici de la polarització

L'estudi avança que el fenomen de l'assetjament immobiliari acabarà perquè aniran morint els inquilins i la llei d'arrendaments es farà efectiva, i també que els problemes actuals persistiran tot i que hi haurà persones de més de 64 anys que podran entrar, amb facilitat, en el mercat i comprar-se un habitatge nou i altres que viuran en condicions deficients semblants a les de finals del segle XX i principis del XXI. A més, s'haurà d'estudiar la necessitat de serveis pel trasllat a segones residències en els pròxims deu anys.

De fet, Jordi Bosch -autor de l'estudi- també veu en l'envelliment de les persones grans que viuen a Barcelona i l'àrea metropolitana un problema perquè s'hauran de considerar noves polítiques públiques. De fet, Bosch afirma que una bona planificació d'habitatges per a gent gran reduiria la despesa pública en àmbits com la sanitat i el benestar social. L'estudi, però, no avança què passarà amb les pensions, tot i que afirma que la incorporació de la dona al mercat laboral ajudarà a superar la pobresa femenina.