La població catalana més gran de 65 anys ja supera el milió d'individus, i d'aquests un terç pateix algun tipus de discapacitat que limita la seva mobilitat. El 75% viu en edificis no accessibles, és a dir amb escales o portes per les quals no passa una cadira de rodes, i el 60% resideix en blocs sense ascensors. Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi Envelliment i habitatge, del doctor en arquitectura Jordi Bosch, que ha estat guardonat per l'Obra Social de La Caixa amb el premi Rogeli Duocastella.

Segons les investigacions del doctor Bosch, que s'ha basat en el cens del 2001, més de 8.000 ancians viuen en habitatges considerats ruïnosos, 6.600 no tenen aigua corrent i 16.000 no tenen lavabo. A l'estudi es confirma que, en general, la gent gran viu en habitatges més antics i deficients, menys accessibles i més mal equipats que la resta de la població. I que els vells cada vegada són més vells i més pobres, mentre que s'observa també una progressiva femenització de la vellesa i de la pobresa a Catalunya.

La vellesa es femenitza
Pel que fa a la distribució territorial, Bosch va explicar que l'envelliment ja no és un fenomen rural, i el que ell qualifica de "nous grans" ara viuen sobretot a Barcelona, l'àrea metropolitana i les comarques del litoral pròximes. Preveu que aquesta concentració s'accentuarà en el futur, igual que el desequilibri territorial.

Bosch va esmentar els polígons construïts els anys seixanta, que d'aquí a deu o quinze poden tenir un població molt envellida que veurà agreujada les seves condicions de vida per l'estructura d'uns habitatges que quan es van construir, ja eren precaris.

"El més preocupant de cara al futur no seran els vells més joves, sinó el sobreenvelliment dels que aleshores tinguin més de 75 anys: hauran de viure les seves limitacions físiques en uns habitatges inadequats", preveu l'arquitecte.

El 85% dels ancians catalans són propietaris de la seva vivenda, però el 15% que viu de lloguer pateix sovint assetjament immobiliari, el conegut com mòbing. Aquest fenomen es dóna sobretot als centres històrics de les ciutats i és especialment punyent en alguns barris de Barcelona com Ciutat Vella, Gràcia o el Poblenou, però també a l'Eixample.

Del total que viu de lloguer, un 80% té un contracte de renda antiga que rendeix molt poc al propietari, el qual "ha perdut l'interès per conservar l'edifici" -explica l'arquitecte-, i l'immoble esdevé sovint una ruïna.

Un altre fenomen nou que apunta Bosch és el de les cases unifamiliars, on s'han traslladat molts jubilats que han canviat la primera residència per la segona, i diu que en el futur aquest tipus de vida, basat en el cotxe, comportarà problemes d'aïllament social.

Bosch va explicar que en altres països les partides pressupostaries destinades a l'habitatge accessible són més altes i que això representa reduir les despeses assistencials en altres àmbits i evitar o retardar l'ingrés de les persones grans en institucions. La Caixa, per la seva banda, ha creat un programa d'habitatge assequible per facilitar l'accés als dos sectors més fràgils, els joves i la gent gran. En un primer trienni construirà mil pisos en regim de lloguer.