Catalunya compta amb més d'un milió de persones més grans de 65 anys. La relació d'aquest col.lectiu amb la vivenda és d'escàndol: un 75% dels més de 300.000 avis amb problemes de mobilitat resideixen en edificacions que no són accessibles; el 60% dels que viuen en pisos alts no tenen ascensor; 16.000 no tenen lavabo; 6.600 viuen sense aigua corrent, i més de 8.600 resideixen en edificis ruïnosos.

Aquestes dramàtiques xifres són només una petita part de l'estudi Envelliment i vivenda, que ha estat elaborat per l'arquitecte Jordi Bosch i que ahir va presentar l'Obra Social de la Fundació La Caixa. L'autor adverteix que les persones grans viuen en un parc de vivendes més antic i deficient que la resta de la societat i que, a més, en conjunt és el col.lectiu més pobre. Encara que el 85% dels avis són propietaris de la seva vivenda i no tenen pagaments pendents, tampoc compten amb recursos per mantenir-la en condicions i adaptar-la a les seves noves necessitats de mobilitat.

Bosch adverteix que la pitjor part se l'emporten les dones viudes que viuen en vivendes amb contracte de renda antiga (lloguer indefinit amb actualitzacions molt baixes). 'MOBBING' "Com que paguen molt poc, els propietaris dels pisos no fan reparacions ni manteniment", va dir Bosch. "A més --va prosseguir--, solen ser víctimes de l'anomenat mobbing immobiliari, que vol alliberar la vivenda d'un inquilí poc rendible".

L'estudi proposa mesures per resoldre aquesta situació, que passen per ajudes, subvencions i incentius per millorar les vivendes amb problemes de conservació i equipaments i una ampliació del parc públic de pisos per a gent gran.