La transformació que el TGV portarà a la Sagrera i Sant Andreu és tan important i complexa que fins i tot les tres administracions implicades -el Ministeri de Foment, la Generalitat i l'Ajuntament- han creat un organisme gestor que s'encarregarà de coordinar els treballs, gestionar l'abundant sòl públic afectat -que patirà una requalificació importantíssima- i intentar fer que tot vagi més o menys a l'hora.

L'objectiu oficial del Ministeri de Foment, fins a un nou canvi de plans, és que el TGV funcioni de Barcelona fins a la frontera amb l'Estat francès el 2009. Aquest és, doncs, el calendari que més empeny per tenir a punt l'estació de la Sagrera i fer els moviments de vies estrictament necessaris. A partir d'allà es continuarà durant anys el desenvolupament de diversos plans urbanístics, alguns dels quals es guanyaran als terrenys ferroviaris en desús, i que tenen en la construcció d'un singular edifici d'oficines dissenyat pel canadenc Frank Gehry, autor del Museu Guggenheim de Bilbao, la seva obra més significativa.

L'edifici es construirà als terrenys del triangle ferroviari: un espai entre vies allà on es divideixen les línies de tren del Vallès i del Maresme, a l'alçada de la rambla Prim. Tindrà 34 plantes, una estructura de cubs irregulars que recorda el Guggenheim i, com un vestit de núvia, unes construccions baixes al darrere on podria anar un museu ferroviari.

Serà el símbol d'un antic barri industrial, avui dormitori, que amb el TGV arribarà per fi a la majoria d'edat i podrà celebrar-ho vestint-se de llarg. De fet, la idea de posar l'estació central del TGV en aquest oblidat racó ferroviari de Barcelona va partir del moviment veïnal de la zona. Va ser després que l'Ajuntament, Renfe i finalment la Generalitat ho acceptessin.

La transformació de la Sagrera i Sant Andreu va començar en algunes peces del sector el 1996, amb una modificació del pla general que ha donat peu als habitatges i a la zona comercial de La Maquinista, Colorantes Renfe, Can Portabella i Berenguer de Palau. Sumant-hi el sector estrictament ferroviari i els relacionats, com el de Casernes i el final de la rambla Prim, hi surten uns 7.000 nous habitatges, amb uns 2.000 de protecció.