A la barcelonina M. Hernández Ruiz, jubilada i soltera de 82 anys, li han donat 15 dies perquè abandoni el seu pis de l'Eixample. Així és la realitat.

El modernisme és una cosa i la realitat n'és una altra.

Com que, segons llegim a la carta que ha escrit, la senyora Hernández Ruiz sempre ha viscut al pis de lloguer que ocupa --pis on ja hi vivien els seus pares i la seva germana gran, que acaba de morir-- sembla que l'administrador sempre la tranquil.litzava. L'administrador la tranquil.litzava, però, ai, un cop ha mort la germana, la realitat s'ha imposat i la treuen al carrer en 15 dies.

El cas de la senyora Hernández Ruiz deu ser un dels 10 que es donen diàriament a Barcelona, segons les conclusions a les quals ha arribat el Taller contra la Violència Immobiliària i Urbanística. Probablement la senyora Hernández Ruiz no va estar present en la segona reunió que aquest Taller tenia previst organitzar dissabte passat a l'Ateneu Rosa de Foc, que és a Gràcia.

En aquesta reunió s'anava a parlar de moltes coses. Una d'elles era precisament l'anomenat mobbing, que alguns joves defineixen, també, com a violència immobiliària, perquè no només trencar aparadors i cremar contenidors és violència.

Com dèiem ahir, s'acaba de crear L'Oficina d'Okupació, que, segons un dels seus membres, pretén ser una eina política i tècnica que, a més de moltes altres coses, anuncia la investigació de la violència immobiliària propiciada per algunes empreses. L'Oficina d'Okupació, d'aquesta manera ho anuncia un fullet, funcionarà cada dijous en l'anomenat Forat de la Vergonya, com un espai per a l'intercanvi d'informació, d'experiències i de necessitats.

En aquest fullet publicitari utilitzen com a eslògan aquella cançó de pati de col.legi que parla de les claus. "¿Dónde están las llaves, matarile, rile, rile? ¿Donde están las llaves matarile, rile, ron?" Humor, fullets publicitaris, reunions amb ordre del dia, etcètera. Alguns dels nostres okupes s'estan organitzant de debò. Millor.