El tripartit
prepara una modificació trencadora de la complexa burocràcia
amb què durant els anys del pujolisme s'adjudicaven els pisos
de protecció oficial a Catalunya. Abans que això passi, CiU
acaba de tramitar una curiosa pregunta parlamentària. El diputat
convergent Carles Puigdomènech ha sol.licitat al Govern informació
sobre quants pisos de protecció oficial buits hi ha a Catalunya.
El juliol del 2004, gràcies a l'auditoria que el mateix tripartit
va encarregar sobre la tasca dels seus antecessors en el càrrec,
es va saber que, amb els preus del sector immobiliari a nivells
estratosfèrics, hi havia 1.036 pisos oficials per adjudicar,
dels quals 749 estaven buits.
La Conselleria
de Medi Ambient i Habitatge prepara un informe que donarà
resposta al diputat. De fet, no queda clar --assenyalen fonts
del Govern-- si Puigdomènech pregunta per això precisament
perquè ha tingut una delació des de dins de l'Administració
autonòmica que s'estava preparant, per a consum intern, aquest
informe. Sigui com sigui, la qüestió és que aquell parc de
vivendes desocupades ja té llogaters, però, lluny de resoldre's,
el problema persisteix. Els pisos buits són ara uns altres,
en proporcions similars als que va denunciar l'auditoria,
o pot ser fins i tot que una mica superiors.
PISOS
BUITS
"El vici està en els mecanismes d'adjudicació", assenyala
el secretari general d'Habitatge de la Generalitat. Els processos
administratius encara vigents propicien que hi hagi a Catalunya
pisos de protecció oficial que puguin estar fins a 36 mesos
buits fins que són adjudicats.
Una causa
singular d'aquesta anomalia és, sorprenentment, l'elevat percentatge
de persones que, després d'haver obtingut un pis en el sorteig,
en l'últim instant renuncien a la vivenda.
|
|
La qüestió és que de manera automàtica no sempre el pis passa
a mans del primer candidat que va quedar fora del grup guanyador
en el sorteig. És a dir, la llista no corre. El procés, passats
determinats terminis temporals, ha d'entrar en el circuit
de l'adjudicació des de zero.
És una
situació que causa indignació entre les associacions de veïns
i els mateixos alcaldes, que protesten davant la indiscutible
evidència que, una vegada acabada una promoció oficial, una
part dels apartaments queden per estrenar o, encara pitjor,
es converteixen en uns ferms aspirants a una ocupació il.legal.
De moment,
les conselleries de Medi Ambient i Habitatge i de Benestar
Social han revisat a l'alça els terminis que ara propicien
que els pisos als quals l'adjudicatari renuncia puguin quedar
buits. La verdadera revolució, no obstant, és el projecte
de llei sobre el dret a la vivenda que actualment està redactant
el tripartit.
TERMINIS
DILATATS
Són diversos els articles que transformaran de manera radical
aquesta situació. Un, el que ha estat més comentat fins a
la data, és el que preveu la decisió de mantenir la condició
de protecció oficial d'una vivenda durant 90 anys, un termini
prou dilatat perquè aquest parc residencial quedi al marge
de processos especulatius.
Un altre,
que resultarà molt polèmic, proposa la creació d'una llista
única per a tot Catalunya de candidats a un pis de protecció
oficial. Les assignacions es gestionaran territorialment a
través dels municipis, però el fet que hi hagi una llista
única accentuarà el control de l'Administració autonòmica
per evitar les trampes.
|
