• La unió i la reforma d'immobles de menys de 30 m2 en va restringir el nombre a 3.339 el 2001.
• El Patronat Municipal de l'Habitatge defensa diferents tipologies de vivendes segons l'edat.

Els barcelonins rebutgen els pisos menors de 30 metres quadrats, fins al punt que l'oferta d'aquestes dimensions a la ciutat es va reduir un 63% entre el 1991 i el 2001. El Patronat Municipal de l'Habitatge va destacar ahir que els minipisos havien passat de ser 9.253 a només 3.339 en 10 anys, fruit de reformes i unions dels diferents immobles.

El cens sobre la tipologia de les vivendes de Barcelona no es fa cada any, de manera que resulta impossible conèixer el volum actual de pisos que tenen menys de 30 metres quadrats. Després de la proposta de la ministra María Antonia Trujillo de reduir les dimensions dels pisos, l'Ajuntament de Barcelona ha recuperat les seves últimes estadístiques amb la intenció d'observar l'evolució de la ciutat.

Amb les dades a la mà, el president del patronat, Eugeni Forradellas, va destacar que en els últims anys l'oferta immobiliària dels pisos petits no havia deixat de decréixer. En la seva opinió, la creixent presència d'immigrants i de ciutadans que treballen a casa són en aquests moments raons per "repensar les tipologies de pisos que es necessiten". "No és clar que les famílies siguin més petites", va dir.

OPCIÓ INTERESSANT
Malgrat tot, el patronat no és contrari als minipisos. De fet, Forradellas va insistir que poden ser una opció "interessant", encara que no "prioritària". "La política de vivenda la fa la Generalitat i els pisos de 30 metres no han sigut la nostra opció", va afirmar.

Fins ara, sí que s'han impulsat vivendes d'uns 40 metres quadrats, dirigides als més joves i els més grans, amb acabats, prestacions i serveis adequats per a cada edat i tipus de vida. Sigui com sigui, a Catalunya, les futures línies d'actuació les haurà de marcar la Generalitat i no el Govern central, va insistir.

El responsable municipal de vivenda va alertar del perill que els futurs minipisos vagin a càrrec de promotors privats, ja que això significaria que aquests encara guanyarien més diners, pel fet de posar en venda més unitats. "Com a operadors públics hem de fer vivenda assequible", ja que, si no, hi haurà "pisos petits però molt cars", va argumentar Forradellas. UN 38,9%

DE PROTECCIÓ
Al llarg del 2004 es van iniciar 4.418 pisos nous a Barcelona --un 8,5% menys que el 2003--, i d'aquests, un 38,9% (1.806) van ser protegits.

Es tracta de la xifra més alta de vivenda protegida registrada en l'última dècada, però insuficient encara. Segons dades municipals, cada família destina un 29,1% dels seus ingressos --fa la mitjana l'obra nova, la segona mà i el lloguer-- a pagar la vivenda, cosa que suposa un esforç econòmic un 2,2% superior al del 2003.