Llogar
un habitatge no és únicament una opció vital, sinó també econòmica.
I en aquest últim cas, l'argument és contundent: llogar un
pis és un 51% més barat que comprar-lo. Això si només es tenen
en compte les quotes mensuals i no altres conceptes, com l'increment
anual segons la inflació que determinen els contractes de
lloguer o el fet de posseir un patrimoni que es va revaloritzant
any rere any en el cas de la compra, a part que la hipoteca
desgrava fiscalment. Així ho determinen els càlculs elaborats
pel despatx d'advocats Letra2, que ha treballat amb el supòsit
que en ciutats com Barcelona i Madrid adquirir un pis costa
330.000 euros de mitjana, mentre que llogar-lo suposa uns
900 euros mensuals.
El director
general de Letra2, Daniel Muñoz, va explicar ahir que per
comprar un habitatge es requereix comptar amb un estalvi mitjà
de 66.000 euros, per pagar la part del pis que no cobreix
la hipoteca (20% del total), i uns 33.000 euros més per fer
front als impostos, les inscripcions i les escriptures (el
10% del preu de compra, aproximadament). Amb una hipoteca
a 30 anys i els actuals tipus d'interès, la mensualitat se
situaria en els 1.100 euros, xifra a la qual caldria sumar
les despeses de la comunitat, l'impost de béns immobles i
les assegurances de l'habitatge, entre d'altres. Així, Letra2
calcula que el cost mensual que suposa viure en una casa comprada
és d'uns 1.475 euros al mes.
Estalviar
6.900 euros anuals
Per contra, llogar un habitatge de característiques similars
val uns 900 euros mensuals, xifra que suposa un estalvi de
575 euros al mes i 6.900 euros anuals. A més, l'estudi de
Letra2 indica que si es prorrategen els rendiments del capital
no invertit -els diners que segueixen al banc i que no s'han
hagut de destinar a la compra del pis- s'obtindrien 165 euros
mensuals més que, restats als 900, donen un lloguer mensual
de 735 euros.
|
|
Així
doncs, l'estalvi mensual del llogater és d'uns 740 euros,
8.880 euros anuals i fins a 266.400 euros (si no s'apugessin
les quotes de lloguer) durant els trenta anys de vida de la
hipoteca, sempre segons els càlculs de la companyia de serveis
jurídics, defensa i reclamació.
Malgrat
la disparitat de preus entre la compra i el lloguer, l'Estat
és una de les zones d'Europa amb la taxa d'habitatges en arrendament
més baixa d'Europa (al voltant de l'11% del total). A Berlín
set de cada deu habitatges són de lloguer i a París cinc de
cada deu. Letra2 calcula que per cada pis disponible en lloguer
hi ha cinc persones o famílies disposades a ocupar-lo. No
obstant, el despatx d'advocats estima que en els tres anys
pròxims el parc d'habitatges en lloguer augmentarà un 40%,
percentatge que podria situar l'oferta en el 20% del total
construït.
Respecte
al perfil dels que més pisos en lloguer ofereixen, Letra2
indica que a la ciutat de Madrid predominen els fons d'inversió
(el 35% del total de l'oferta), seguits per les societats
patrimonials (22%), els inversors particulars (11%) i els
hereus de propietats llogades en règim de renda antiga (7%).
Els
inquilins més freqüents
Pel que fa als inquilins, els més freqüents són els professionals
desplaçats d'entre 30 i 40 anys (20% del total), estrangers
(18%), professionals liberals d'entre 25 i 40 anys (13%),
joves (12%), persones grans que viuen en règim de renda antiga
(12%), separats o divorciats (10%) i solters o vidus (5%).
L'estudi
del desptax d'advocats també remarca que el preu de l'habitatge
a l'Estat ha augmentat 200 punts des de l'any 1997, davant
dels 120 d'Itàlia i els 140 de França. L'encariment dels pisos
arreu de l'Estat, però sobretot a ciutats com Madrid i Barcelona,
ha estat sis vegades més elevada que l'augment dels salaris
en el mateix període.
|