• Alonso considera "ridícul" centrar la discussió en els 30 metres quadrats.
• "El que és indigne és la situació social i d'exclusió que es viu en l'actualitat".

El degà del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, Jesús Alonso, assegura que el debat al voltant de les propostes de construir vivendes de protecció oficial de 30 metres quadrats és bo sempre que aquests pisos siguin de qualitat i donin resposta a un col.lectiu d'"exclosos", com els joves i la gent gran.

Alonso lamenta la discussió "superficial" que s'ha generat al voltant de l'anunci de la ministra de Vivenda de modificar la legislació perquè els pisos protegits puguin ser més petits, donat que aquesta iniciativa pot veure's com una possible solució per a un segment de la població amb greus problemes per accedir a una vivenda.

En la seva opinió, és "ridícul" basar la polèmica en la superfície dels pisos, com s'ha plantejat fins a aquest moment, ja que "tan digna és una vivenda de 30 metres quadrats com ho ha de ser una de 90". "No em preguntaria si la vivenda de 30 metres és digna o no. El que trobo indigne és la situació social i d'exclusió que es viu en l'actualitat", ha assenyalat Alonso, que ha insistit que "una vivenda no es pot qualificar mai d'indigna en funció dels seus metres quadrats".

ALTRES REQUISITS
En realitat, la qüestió radica a "promoure vivenda de qualitat i no infravivenda", cosa que significa que els pisos de protecció oficial, independentment de la seva superfície, haurien de complir una sèrie de requisits socials i arquitectònics.

En aquest sentit, Alonso va explicar a l'agència Efe que les vivendes han d'oferir flexibilitat --permetre usos diversificats--, variabilitat --redistribució de la seva estructura d'acord amb les necessitats familiars--, perfectibilitat --capacitat de ser millorada amb el temps-- i qualitat, cosa que "no té res a veure amb els metres".

A pesar de trobar "bastant exigus els 30 metres quadrats", reconeix que "si es vol incrementar l'oferta de pisos de lloguer per a joves, gent gran i immigrants, els metratges hauran de ser baixos", encara que les superfícies lògicament hauran de ser més grans per donar resposta a altres sectors socials.

SOLUCIONS PER SEGMENTS
Per això, "el Ministeri de Vivenda fa bé d'iniciar estudis per posar sobre la taula possibles solucions per a un segment determinat", encara que "també estaria bé que iniciés estudis per cobrir la demanda de la resta de segments".

Segons Alonso, les vivendes de joves a Catalunya suposen un 14,6% del total, mentre que els joves representen el 25,8% de la població, factor que, afegit al fet que aquest col.lectiu ha de dedicar una mitjana del 45% del seu sou per pagar una vivenda, reflecteix que és un "segment exclòs molt important".