El ministre
d'Economia, Pedro Solbes, ha flexibilitzat en gran manera
el règim fiscal dels fons d'inversió immobiliària i de les
societats d'arrendament, convençut que la clau per desenvolupar
una verdadera oferta de lloguer la tenen els professionals,
no els particulars. Segons les últimes dades de l'INE, del
2001, només l'11% de les vivendes són de lloguer. El 1981,
era el 21% i els experts creuen que ara s'està al voltant
del 5%. Farien falta 5 milions més de vivendes de lloguer
per arribar a la mitjana europea del 30%.
La Societat
Pública de Lloguer, del Ministeri de Vivenda, espera oferir
24.000 vivendes de particulars, abans de 10 anys, i remoure
l'oferta privada. Però aquesta no és tan àmplia com sembla.
Dels 3 milions de vivendes buides detectades per l'INE, es
calcula que només una mica més de 500.000 estan disponibles
(la resta són segones residències, etcètera). Una proporció
molt escassa per a un objectiu de cinc milions. Per això,
Economia ha optat per impulsar els fons i les societats d'arrendament.
El projecte de llei de reformes tributàries per a l'impuls
de la productivitat permetrà a les institucions d'inversió
col.lectiva immobiliària promoure directament vivendes de
lloguer sense perdre per això el gravamen privilegiat de l'1%
en l'impost sobre societats.
A més,
les societats d'arrendament (amb una bonificació fiscal del
85%) tindran menys límits. Se suprimeixen les restriccions
d'oferir un 30% de les vivendes en règim d'opció de compra
i que les vivendes tinguin una antiguitat màxima de tres anys.
La superfície màxima es fixa en 135 metres.
|
|
INICIATIVES
Aquestes mesures han estat molt ben rebudes pel sector. Encaixen,
per exemple, en el model de la constructora Larcovi, que ha
creat una societat conjunta amb Azora (amb el nom de Lazora),
per invertir 350 milions fins al 2006 en la creació de 10.000
vivendes de lloguer. El projecte serà finançat pels fons de
pensions i d'inversió de nou caixes d'estalvis, el BBVA, Fonditel
i Banc Sabadell.
"L'oferta
de vivendes de lloguer té un límit per a una constructora,
ja que s'ha d'immobilitzar fons durant 15 o 20 anys", assenyala
el president de Larcovi, Jesús Martín de Prado. Aleshores
arriba el moment de buscar el finançament dels fons d'inversió
i de pensions, que es poden permetre el llarg termini. Larcovi
ja gestiona 1.000 vivendes de protecció de lloguer, amb rendes
de 240 a 480 euros.
Altres
firmes mitjanes es preparen per fer el salt. És el cas de
Bigeco, una promotora madrilenya que gestiona unes 800 vivendes
de lloguer (d'uns 245 euros de renda), i que disposa de sòl
per oferir 3.700 vivendes abans del 2011, segons el seu director,
Juan José Jimeno.
A Catalunya,
la constructora Cevasa, que és líder de lloguer de vivendes
protegides a Espanya, ha firmat un conveni amb l'Ajuntament
de Sabadell i amb Caixa Sabadell per fer-ne 1.009. Les caixes
d'estalvis estan apostant pel negoci del lloguer barat. Ja
hi han entrat La Caixa (3.000 en nou anys), Caixa Catalunya,
Caja Madrid, Bancaixa, la CAM i Caja Burgos.
|
