• Els arquitectes dels apartaments petits diuen que a la UE ja existeixen.
• La Generalitat iniciarà aquest any 1.500 vivendes de 40 metres quadrats.

Els responsables del Ministeri de Vivenda van aprofitar ahir diversos fòrums en què van intervenir en el transcurs de la jornada per defensar el debat públic que s'ha obert sobre els minipisos socials de menys de 40 metres quadrats que permet la llei actual. La ministra María Antonia Trujillo va iniciar la polèmica dilluns passat en l'obertura de Construmat, al firmar el conveni del projecte APTM (acrònim d'apartament) que mostra diversos prototips de minivivendes a la Fira de Barcelona amb el títol d'Alternatives a la vivenda social.

El secretari general de Vivenda del ministeri, Javier Eugenio Ramos, va afirmar ahir, en una taula rodona a Construmat amb els arquitectes del projecte APTM, que és necessària una discussió "sobre les tipologies de la vivenda de protecció social" (VPO) perquè aquesta s'adapti a la realitat social i va reiterar que l'Executiu promourà aquest debat. "La societat ens dirà si aquest tipus de miniapartaments són necessaris o bons", va dir i va reclamar que la discussió es faci "amb arguments i no amb desqualificacions".

En el mateix acte, el secretari general d'Habitatge de la Generalitat, Ricard Fernández Ontiveros, va celebrar el debat sobre la necessitat d'adaptar la vivenda de protecció oficial a la nova realitat de les cases, en què cada vegada viuen famílies més petites o persones soles, com ara joves, persones grans i separats.

CANVI DE LEGISLACIÓ
"Necessitem més diversitat de vivenda social, i la legislació actual no és adequada", va declarar. Fernández va rebutjar la idea de fer pisos de només 30 metres quadrats de sostre i va reiterar que la Generalitat aposta per un mínim de 40 metres, només de lloguer i per a col.lectius específics. També va anunciar que aquest any l'Institut Català del Sòl iniciarà 1.500 minipisos de 40 metres quadrats útils per a lloguer social.

Tots els arquitectes que han presentat els prototips d'apartaments mínims, que s'exposen a APTM, i que van participar en la taula rodona van defensar la idoneïtat dels seus projectes --que en cap cas arriben als 40 metres de sòl-- i uns quants van recalcar que vivendes molt similars ja s'estan utilitzant amb èxit a Londres, Amsterdam i en algunes ciutats franceses.

Josep Bohigas, l'arquitecte que dirigeix el projecte APTM, va lamentar que el debat sobre aquests pisos de baix cost i escassa utilització de sòl s'hagi "simplificat" i limitat a una qüestió de més o menys metres, en lloc de discernir-se el fet de si presenten o no la qualitat suficient per ser habitables dignament. Així, per exemple, tots els prototips d'APTM tenen àmplies sortides a l'exterior i en alguns casos la seva altura --quatre metres--, permet disposar de més espai que el simple sòl.

L'arquitecta francesa Anne Lacaton va reclamar que no hi hagi diferència entre l'allotjament social i el lliure i va defensar la seva proposta modular, amb una superfície habitable mínima de 36 metres quadrats, a la qual sumen una terrassa saló de 36 metres més i un balcó de 36 metres, que permeten construir blocs amb gran sensació d'amplitud en zones urbanes.

Juan Herreros, amb una proposta de 30 metres de terreny però amb quatre metres d'altura, va defensar aquest tipus de pisos amb alguns serveis compartits com una alternativa temporal en entorns urbans.

CONTENIDORS RECICLATS
Gustavo Gili, que basa el seu prototip en un contenidor de vaixell reciclat que serveix de base a un pis i que inclou la utilització de més espai al seu voltant, va destacar que aquesta construcció ja es fa servir a Londres.

Finalment, el jove i alternatiu Santiago Cirugeda va destacar que la seva proposta és, de fet, una casa d'autoconstrucció, que es pot muntar i desmuntar "entre dues o tres persones" i que permetria utilitzar temporalment solars buits. L'arquitecte pretén ubicar el miniapartament en un solar de Barcelona durant un any per veure quina resposta obté i si hi ha joves que estiguin disposats a viure-hi o no n'hi ha.