habitatge públic
de lloguer
a les casernes
El Govern proposa a Construmat vivendes socials més petites · Salvador Sabrià
El Periódico 12/04/05

• L'Executiu aposta per debatre la reducció de l'espai mínim habitable i compartir serveis.
• La ministra Trujillo recolza propostes de pisos de 30 metres per a joves o usuaris temporals.

La ministra de Vivenda, María Antonia Trujillo, va utilitzar ahir l'acte inaugural del saló internacional de la construcció, Construmat, per obrir amb força el debat sobre les futures vivendes protegides i la necessitat d'adaptar-les a les noves necessitats i tipologies d'usuaris d'aquests pisos. Trujillo va anunciar que el seu departament prepara la revisió de la normativa per a la construcció de vivendes oficials perquè puguin sortir al mercat pisos de mida més petita, de menys de 40 metres quadrats, i més adaptables a nous usos futurs, pensats per ser llogats per joves o usuaris temporals.

Per aconseguir aquests objectius, el ministeri va firmar ahir dos convenis de col.laboració a Barcelona. Un amb Fira de Barcelona i un altre amb l'Institut de Tecnologia de la Construcció perquè investiguin noves tipologies de vivendes.

El president de Construmat, Bruno Figueras, va explicar al presentar el saló que un dels seus principals objectius era debatre sobre les vivendes del futur, les seves condicions, i els mètodes i materials utilitzats per construir-la i fer-la més sostenible. Una de les estrelles de la mostra és precisament el projecte APTM (acrònim d'apartament), que forma part dels convenis firmats ahir, i que està dotat amb un total de 530.000 euros, dels quals el ministeri n'aporta 120.000.

30 METRES QUADRATS
APTM cobreix els objectius d'un espai mínim habitable, d'uns 30 metres quadrats, amb un pressupost limitat per a la construcció. En aquesta edició de Construmat es presenten sis prototips, que combinen l'espai individual, limitat a uns 30 metres (que inclouen el dormitori, la cuina, el lavabo i una sala polivalent), amb zones comunes per a tots els veïns de l'edifici, com per exemple passadissos, safarejos, porteria, trasters o punts de reciclatge.


Trujillo va explicar que seran propostes que es tindran en compte en la nova normativa de vivenda protegida, encara que va recalcar que no seran l'únic model de pisos socials. La ministra va destacar que aquest tipus de vivendes convertibles i modulars, que es poden ampliar amb el temps unint-les al mòdul contigu, ja s'apliquen als països nòrdics i poden contribuir a pal.liar la falta de vivenda protegida.

La directora general d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, va explicar també a Construmat que a Catalunya la política de promoció del lloguer i de posada al mercat de les vivendes buides l'aplicarà l'empresa pública catalana Adigsa, en lloc de la Societat Pública de Lloguer, creada recentment.

La Generalitat va anunciar que ja ha arribat a un acord amb el Ministeri de Vivenda sobre aquest tema i que els criteris que s'utilitzaran seran els que marca la legislació de vivenda aprovada a finals del 2004 pel Consell Executiu. En aquest sentit, Habitatge també ha aprofitat la fira Construmat per llançar la seva campanya de captació de pisos privats buits per llogar- los a través d'Adigsa mitjançant una cessió d'ús durant sis anys per part del propietari.

RENDES DE LLOGUER
El pla català assegura una renda periòdica al propietari per tot el període de cessió; el pagament de les obres necessàries perquè el pis sigui habitable (fins a 6.000 euros); i la recuperació de la vivenda en bon estat. Els pisos poden tenir fins a 120 metres quadrats. Les rendes màximes que cobraran els propietaris dependran de la seva ubicació en una de les cinc zones en què s'ha dividit Catalunya. Oscil.len entre 630 euros al mes a Barcelona; 560 a l'àrea metropolitana; 490, a la segona corona, Tarragona, Lleida, Girona i el seu entorn; i 420 a la resta del territori.


tornar a la pàgina d'aquesta opinió
l'entrecomillat i la cursiva de la paraula 'barri' són de la WEB STAP
Tornar
AJStA
Assemblea de Joves de St. Andreu
JOC
Joventut Obrera Cristiana
ACO
Acció Catòlica Obrera
MCJ
Moviment Cristià de Joves
A.VV.
Sant Andreu de Palomar
Casernes de Sant Andreu
Fòrum STAP
webstap@sant-andreu.com
ubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAPubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAP