Els pagaments
per fer front a la compra d'un pis a Catalunya es van endur
el 42% del salari mitjà d'una famí- lia catalana el 2004,
segons les dades facilitades ahir pel conseller de Medi Ambient
i Habitatge, Salvador Milà, al presentar un informe del seu
departament sobre la vivenda.
Tot i
així, aquest percentatge d'esforç econòmic puja molt més segons
les zones territorials o el nivell d'ingressos de la família
que es tingui en compte. Així, a la ciutat de Barcelona, l'esforç
per a una família amb renda mitjana "va superar el 60% dels
seus ingressos" el 2004, "només tres punts percentuals menys
del que es necessitava el 1995, quan el tipus d'interès mitjà
del mercat hipotecari era de l'11%, mentre que el 2004 era
del 3,35%".
En el
cas d'ingressos per sota de la mitjana, com el de les famílies
amb rendes iguals a 3,5 vegades el salari mínim interprofessional
(uns 1.717 euros mensuals en una família amb dos perceptors)
havien de destinar el 86,6% de les seves entrades per poder
adquirir un pis a Barcelona; el 60,6% a l'entorn metropolità
i el 41,4% a la resta de Catalunya. I per a les famílies amb
ingressos inferiors a 2,5 vegades el salari mínim, l'accés
a un pis ja era matemàticament impossible, ja que necessitarien
dedicar el 121,3% de la seva renda a Barcelona, o el 84,9%
en l'àmbit metropolità.
EL 30%
IDEAL
Un esforç raonable de les famílies per cobrir la despesa de
vivenda en quotes hipotecàries o de lloguer "no hauria de
superar el 30%", segons Milà. L'informe de la conselleria
constata que els forts increments de preus de la vivenda des
del 1998 fins al 2004 s'han menjat els avantatges de les millors
condicions financeres, tant la baixada dels tipus com l'ampliació
dels anys d'amortització.
|
|
Així,
el preu d'un pis mitjà nou a Catalunya s'ha multiplicat per
2,7 entre el 1998 i el 2004. L'encariment de l'any passat
(17,4%) encara va ser superior al del 2003 (16%), fins a situar-se
en una mitjana de 3.080 euros el metre quadrat. A la ciutat
de Barcelona, aquest preu s'ha multiplicat per tres entre
el 1996 i el 2004, amb un creixement del 20,6% l'últim any.
La vivenda
de segona mà fins i tot s'ha encarit més: el seu preu s'ha
multiplicat per 2,8 entre el 1998 i el 2004, fins a situar-se
en 2.111 euros per metre quadrat de mitjana a Catalunya. Les
quotes de lloguer s'han duplicat en el mateix període de temps
a la ciutat de Barcelona, fins a tancar l'any en 700 euros
al mes, encara que han arribat a xifres molt superiors en
municipis de l'entorn metropolità com Sant Cugat (1.182 euros
al mes).
EXPULSATS
DEL MERCAT
Totes aquestes dades li van servir al conseller Milà per justificar
la seva estratègia de cara al futur: "L'encertem al dir que
els objectius d'una política pública de vivenda han de ser
atendre la demanda insatisfeta de ciutadans solvents que queden
exclosos" del mercat.
Malgrat
els preus, el nombre de pisos hipotecats es va incrementar
l'any passat en 211.731, un 30,6% més que el 2003, i l'import
total va augmentar el 44,6%. Davant el risc que pot suposar
per a moltes famílies una pujada de tipus, donat l'elevat
import dels crèdits, Milà va recordar que el Govern català
està negociant amb les caixes d'estalvis una nova línia de
finançament per a la vivenda a preu concertat --un 30% més
cara que la de protecció oficial--. L'objectiu és poder oferir
un préstec d'interès fix amb el tipus més baix possible i
un sistema de quotes creixents a 30 anys.
|
