L'impost
del valor afegit (IVA) de la construcció d'obra nova és del
7% i el govern entén que les obres de rehabilitació d'un habitatge
han de beneficiar-se d'aquest mateix tipus i no d'un de més
elevat, donat que es tracta d'un mateix sector. Per això des
de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge s'està negociant
amb el govern central rebaixar l'IVA que s'aplica a la rehabilitació
del 16% actual fins al 7% de la resta del sector. Una reducció
que s'aplicaria a totes les reformes, ja siguin d'edificis
sencers o de pisos particulars.
El conseller
de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va informar ahir
que aquesta és una reivindicació històrica del sector que
tant promotors com govern han fet arribar a l'administració
central, què és qui té el poder de maniobra. Segons va dir
Milà, els últims mesos hi ha hagut diverses reunions entre
el ministeri de la Vivenda i el departament que ell dirigeix
per consensuar aquest tema. No obstant, el conseller no espera
arribar a cap acord definitiu fins que no es concreti el pla
de la vivenda 2005-08 del govern central i les reformes fiscals
que prepara. En aquest sentit, una font del departament va
assegurar que el ministeri de la Vivenda, que encapçala María
Antonia Trujillo, veu amb bons ulls aquesta rebaixa de l'IVA,
però que és el ministeri d'Economia qui hi troba impediments.
A més,
Milà -que va inaugurar la jornada sobre el pla per al dret
a l'habitatge 2004-07, organitzada per l'Associació de Promotors
i Constructors d'Edificis (APCE) de Barcelona- va assegurar
que el govern té clar que cada vegada hi ha més gent que no
pot accedir a un habitatge i que se l'ha d'ajudar. Segons
les seves dades, el preu d'un pis a Barcelona s'ha multiplicat
per tres els últims vuit anys i ara la mitjana de la ciutat
és de 4.200 euros per metre quadrat. Paral·lelament, el lloguer
ja assoleix els 700 euros mensuals de mitjana. I les llars
catalanes que han de pagar una hipoteca han de destinar-hi
el 40% dels seus recursos, "el mateix percentatge que quan
els tipus d'interès estaven en el 16%, l'any 1996".
|
|
Un munt
de dades que justifiquen, segons Milà, la nova figura de pisos
a preu concertat, a mig camí entre la vivenda pública i la
del mercat lliure, i una nova línia de crèdits privilegiada.
Així doncs, va anunciar que el govern té pràcticament enllestit
un esborrany d'acord amb les entitats d'estalvis catalanes
per establir crèdits hipotecaris més avantatjosos per a les
persones que comprin habitatge a preu concertat. En principi,
aquests préstecs es farien per 40 anys i tindrien un tipus
d'interès pròxim a l'actual però gairebé fix. "El que més
preocupa les famílies és saber si podran pagar la hipoteca
si pugen els tipus d'interès o algú es queda sense feina.
Amb el nou crèdit es pretén oferir un marc d'estabilitat",
va afirmar.
Més
línies de crèdit
En aquest sentit, la directora general d'Habitatge, Carme
Trilla, va detallar que aquest acord amb les entitats financeres,
que estarà tancat abans d'un mes, inclou també dues línies
més de crèdit. Els altres dos tipus de préstecs que es negocien
són un suplement del 20% per a la compra dels pisos de protecció
oficial (actualment només es finança el 80% del valor de compra
i així s'arribaria al 100%) i préstecs per a la rehabilitació
(com un avanç de diners fins que arribi la subvenció pública).
Trilla
també va concretar que el seu departament està acabant de
detallar la creació del registre que ha d'acollir tots els
catalans que vulguin accedir a un pis de protecció oficial.
El registre serà d'accés públic i servirà per adjudicar tots
els habitatges protegits construïts en sòl de planejament
urbanístic, ja siguin de promoció pública o privada. No s'hi
inclouran, però, les vivendes de les cooperatives ni les que
s'edifiquin en sòl privat. L'adjudicació es farà per sorteig
i els requisits per entrar-hi són estar empadronat a Catalunya,
no tenir un pis en propietat i tenir uns ingressos inferiors
a 6,5 vegades el salari mínim.
|
