Si les
condicions econòmiques no varien excessivament respecte a
l'última dècada, la demanda de vivendes fins al 2011 serà
de 400.000 a l'any a Espanya. Es mantindrà, per tant, per
sota de la xifra de vivendes acabades el 2004, que van ser
més de 700.000, o de les 670.000 del 2003. D'aquesta manera,
si l'oferta segueix cobrint de sobres aquesta demanda, és
previsible que la bombolla immobiliària tendeixi a contenir-se
per si sola.
"Considerem
que es produirà una estabilitat en el creixement de les noves
famílies, si no es produeixen modificacions notables en la
immigració", va comentar Josep Oliver, catedràtic d'Economia
Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i director
de l'estudi titulat Demografia i habitatge a Espanya i a les
Comunitats Autònomes, de Caixa Catalunya, que va ser presentat
ahir. L'estudi es basa en el principi que les condicions que
influeixen en la immigració i els factors socials no es modificaran,
encara que l'impacte demogràfic serà diferent en la present
dècada.
En aquestes
condicions, el treball preveu un creixement de 2,289 milions
de noves famílies en el període estudiat. La xifra és similar
als 2,33 milions creades entre el 1991 i el 2001. Segons Oliver,
es calcula una demanda anual de 330.000 vivendes per a la
dècada actual, sumant les primeres residències, les vivendes
secundàries i les buides. Però a aquesta xifra s'hi han d'afegir
unes 70.000 més que corresponen a la demanda generada per
estrangers. "Si l'oferta es manté al ritme actual, es pot
produir una saturació que el mercat haurà de pair a poc a
poc. En aquest cas, passarà com a la Gran Bretanya, on els
preus s'han anat desaccelerant de mica en mica", va comentar
Oliver.
|
|
IMPACTE
DE LA NOVA DEMANDA
L'estudi sosté que el principal impacte en la nova demanda,
aproximadament el 43,4%, correspondrà als factors socioculturals,
fonamentalment a la reducció del nombre de membres que componen
les famílies, però també a l'allargament de l'esperança de
vida i al retard en l'e- mancipació dels joves.
Per contra,
la immigració mantindrà la mateixa aportació (21,2%) a la
demanda de nova vivenda que en la dècada anterior. En aquest
sentit, Oliver va destacar la importància del fet que continuïn
els fluxos immigratoris per a la demanda de vivendes, i va
ressaltar que si es modifiqués el mercat de treball espanyol
i, per tant, es dificultés l'entrada de nous contingents migratoris
es produiria una disminució no menyspreable en la demanda
de primera vivenda.
FACTOR
DEMOGRÀFIC
El pes del factor demogràfic en la demanda de vivendes serà
inferior al que s'ha registrat fins ara: passarà del 54% del
període 1991-2001 al 43,4% en la dècada que s'acabarà el 2011.
Des del
punt de vista territorial, Catalunya substituirà Andalusia
com la comunitat autònoma que generarà més demanda de vivenda
en la present dècada, amb 475.000 noves llars, davant les
468.000 de Madrid i les 375.000 d'Andalusia.
|
