Un informe de Caixa Catalunya situa el Principat com el primer territori de l'Estat en creació de llars.
Catalunya necessitarà 474.000 pisos anuals fins a l'any 2011.

La reducció de la grandària de les llars i l'allargament de l'esperança de vida seran els principals responsables de la futura demanda de pisos. Són els anomenats factors socioculturals i, segons l'estudi de Caixa Catalunya Demografia i habitatge, suposaran el 57,2% de la demanda d'habitatges nous durant el període 2001-11 a Catalunya. Un percentatge que durant la dècada anterior es va situar en el 39,4%. A aquest 57,2% de demanda social s'hi sumarà un 24,6% de població autòctona que s'emancipa (factors demogràfics) i un 18,2% d'immigrants que podran comprar un pis.

El catedràtic Josep Oliver, responsable de l'estudi, va explicar ahir que els factors demogràfics estan perdent pes com a principal impulsor de la creació de noves llars, davant d'un creixent protagonisme dels factors socioculturals, que resulten dels canvis socials i d'hàbits de vida, i del fenomen migratori. En el període 1991-2001 la població autòctona que s'emancipa va suposar el 37,7% de la demanda (13 punts per sobre de la xifra actual) i la immigració el 23% (cinc punts per sobre).

Ara bé, el pes de cadascun d'aquests elements en els diferents territoris de l'Estat varia molt. En el cas del País Valencià, per exemple, el gran impulsor de la demanda de nous habitatges serà l'evolució demogràfica dels ciutadans autòctons (45% del total), seguida pels factors socials (29,9%) i la immigració (25%). A les Balears els percentatges queden molt més equilibrats.

En la presentació de l'estudi, Josep Oliver va argumentar ahir que un excessiu predomini dels factors socials en la demanda d'habitatges és "rellevant", donat que "estan molt més condicionats per circumstàncies econòmiques", com els baixos tipus d'interès. Segons Oliver, aquests elements depenen del moment i si l'economia canvia, la demanda també ho farà. "Si és l'evolució demogràfica natural la que impulsa la creació de noves llars, ho farà sigui quin sigui el context econòmic", va dir.

A més, Oliver també va afirmar que el gran impacte dels factors socioculturals, afegit a la immigració i la demanda de la població autòctona, col·locarà Catalunya com a primer territori de l'Estat en creació de llars, amb una construcció anual de 474.000 habitatges fins al 2011. Al darrere se situarà Madrid (amb 468.000), i Andalusia -que durant la dècada dels 90 va ostentar la primera posició- s'anirà desplaçant fins a la tercera posició (amb 375.000).

Construcció
En aquest sentit, Oliver va dir que la mitjana estatal de demanda de pisos per a vivenda habitual serà de 230.000 unitats anuals durant el període 2001-11. A aquesta xifra cal sumar-hi uns 100.000 habitatges més per segones residències i habitatges buits i uns 75.000 de compres d'estrangers. Amb tot plegat, l'Estat té una demanda d'uns 405.000 pisos anuals. Una xifra que queda bastant per sota del total d'habitatges construïts els darrers anys: el 2004 es van edificar 770.000 pisos a l'Estat, i el 2003, 680.000.

En opinió del catedràtic, 400.000 habitatges és la demanda que les famílies d'arreu de l'Estat poden sostenir i que permet "l'estabilitat del mercat". Tot el que es construeixi per sobre d'aquesta xifra "és demanda futura que s'estan menjant per anticipat. Després hauran de construir menys, perquè ja tindran l'oferta necessària", va assegurar Oliver.