Gairebé
el 70% dels ingressos que obtenen els ajuntaments catalans
amb els seus impostos estan directament vinculats a la vivenda
i a la construcció, segons les xifres agregades dels pressupostos
municipals del 2002 i del 2003 que acaba de publicar la Generalitat.
La xifra equival al 42% dels ingressos propis que generen
els municipis i el 26% de totes les seves entrades econòmiques,
incloses les transferències de les altres administracions.
La dependència
del finançament local respecte de la vivenda i el sòl ha augmentat
durant el boom immobiliari i, segons fonts municipals, ha
seguit en la mateixa línia tant el 2004 com en aquest exercici,
dels quals encara no es disposa de xifres oficials agregades.
L'informe
econòmic que inclou la llei de pressupostos de la Generalitat
del 2005 constata que els ingressos propis van equivaler l'any
2003 a un 61,2% dels recursos dels ajuntaments catalans. El
32,9% restant el van obtenir de transferències d'altres administracions
i el 5,9% restant van ser ingressos financers.
Els tres
principals impostos locals relacionats amb l'activitat immobiliària
són el de béns immobles (IBI), el que grava l'increment de
valor dels terrenys i l'impost sobre construccions. Només
aquestes tres figures van aportar el 2003 el 26% de tots els
ingressos locals. A més a més, s'hi haurien d'afegir les contribucions
especials i les quotes d'urbanització que cobren els ajuntaments
als propietaris de finques que obtenen millores com a conseqüència
d'obres, i els ingressos pel sòl de cessió obligatòria.