ENTREVISTA // IGNACIO NAVAS >> NOTARI
Segòvia, 1947 :: Casat, dues filles :: Va exercir 25 anys a Catalunya
• Aposta pel lloguer com a estímul de la permeabilitat social i la mobilitat laboral.

Ho sap tot en política d'habitatge i planificació urbanística. Per això, el Col.legi Notarial de Madrid li va encarregar que coordinés l'Observatori de la Vivenda. Una iniciativa jove, però imprescindible, que també impulsa el bufet d'advocats Garrigues. Ara, Ignacio Navas és notari a Fuenlabrada. Un municipi modèlic en política de sòl.

--¿Què pretén l'Observatori de la Vivenda?
--Que la gent prengui consciència que és un problema que afecta tothom. Per tant, intenta vertebrar opinions d'amplis sectors i plasmar- les en un llibre blanc, que serà traslladat a les Administracions a finals de l'any 2005.

--¿Hi caben totes les opinions?
--El mèrit d'aquest Observatori és que integra persones de diferents sensibilitats, d'opinions polítiques diferents, professionals de diversos sectors relacionats d'alguna manera amb l'habitatge. És a dir, hi participa des de l'ecologisme radical fins al promotor més capitalista.

--¿Una rebaixa global del preu de la vivenda seria un cataclisme?
--És improbable que succeeixi, encara que seria percebut per la societat com un cataclisme. L'habitatge hauria de ser sobretot un valor d'ús.

--¿Què me'n diu de la bombolla immobiliària?
--No hi crec. Hi ha factors que contribueixen a un augment dels preus, com la baixada dels tipus d'interès, la competència bancària, les hipoteques barates; tot això facilita que l'habitatge sigui un valor refugi.

--¿Què poden fer els poders públics per contenir els preus?
--Crec que tenen instruments, però no per reduir el preu de la vivenda lliure. Poden contenir les pujades, actuant activament en la política de l'habitatge.

--¿Aportant sòl públic per a la vivenda protegida?
--Exacte. Impedint que el sòl públic sigui tractat amb uns valors astronòmics. Aquest tipus de sòl s'hauria d'orientar únicament cap a la construcció de vivendes de protecció oficial. És un compromís que crec que va assumir el president del Govern. A més a més, la vivenda protegida no hauria d'estar sempre lligada a la recepta de propietat, sinó obrir-se a l'arrendament.

--¿Llogar guanyarà la batalla?
--Aconsegueix permeabilitat social, facilita la mobilitat laboral, i dóna seguretat d'anada i tornada a l'arrendador i a l'arrendatari. En tot cas, s'haurien de crear jutjats especialitzats en arrendaments, o dotar molt millor la justícia perquè sigui més àgil. Sense renunciar al nostre sistema de garanties, s'hauria d'accelerar l'expulsió dels morosos.

--¿Continuarà pujant l'habitatge lliure entre un 13% i un 17% a l'any?
--Dubto molt que es pugui establir amb tanta precisió una pauta d'increment del valor dels habitatges com es fa ara.

--¿Són xifres inconsistents?
--El dèficit estadístic al nostre país és clamorós. Les dades utilitzades fins ara són les proporcionades per les societats de taxació, que ofereixen valors, no preus.

--¿Doncs quin ha sigut l'augment?
--Per aproximar-se al coeficient de revalorització del mercat immobiliari a Espanya s'haurien de comparar diverses dades. Les de les taxadores (no de preu, sinó de valor), les dels notaris amb els valors que s'escripturen, i els valors de les assegurances de risc pactats en els crèdits hipotecaris. Si a més a més tenim en compte els valors de referència d'Hisenda, ens acostaríem bastant a l'increment real.

--Les lleis estatals tenen un curt recorregut.
--L'Administració central té cada vegada menys competències en aquestes matèries. Hi hauria d'haver un pacte d'Estat entre l'Administració central, l'autonòmica i la municipal. El Tribunal Constitucional va establir que tota la política del sòl era competència de les autonomies.

--¿Un Ministeri de la Vivenda per a què, doncs?
--Hi ha d'haver algú que lideri i orienti la política d'acords, i en determini el contingut.

--¿Què li sembla el càlcul que es fa a Catalunya per escripturar?
--Prendre el valor cadastral i multiplicar-lo per 2,5 em sembla una fórmula molt correcta. Encara que es van actualitzant valors cadastrals, l'IBI (impost sobre béns immobles) se situa per sota del valor cadastral. Però quan s'ha de transmetre habitatge aquest coeficient corrector del 2,5 aproxima l'operació al mercat. A més a més, limita el frau fiscal.

--¿Què ha de fer un noi de 28 anys que guanya 1.200 euros al mes?
--Sóc contrari a endeutar-se per a tota la vida. Li recomanaria que contractés préstecs a interès fix, sempre que sigui un preu perfectament estudiat.