Barcelona
pot estar orgullosa d'encapçalar de nou el rànquing de ciutats
més cares per viure-hi. El metre quadrat d'un pis nou a la
gran ciutat ja es cotitza a 3.442 euros, un 11,8 per cent
més que fa un any, segons les dades de la Societat de Taxació.
Així, l'escalada ha estat inferior a la registrada el 2003
-quan els preus es van disparar un 16,3 per cent- i també
a la que s'han anotat aquest exercici les capitals de província
espanyoles -on els preus han pujat de mitjana un 12,5%, fins
a situar-se en els 2.286 euros- però la distància acumulada
amb la resta de poblacions situa un altre cop Barcelona al
capdavant.
També
sense canvis, la segueixen de prop Madrid (3.379 euros per
metre quadrat), Sant Sebastià (3.358 euros) i Vitòria (2.806
euros). Per contra, les capitals de província més barates
són Zamora, Conca, Pontevedra, Lugo i Badajoz, on els preus
són inferiors als 1.300 euros per metre quadrat.
Desacceleració
lenta
Per territoris, Catalunya és el segon amb l'habitatge nou
més car, amb una mitjana de 3.143,6 euros per metre quadrat
a finals del 2004, només per darrere de Madrid, amb 3.379
euros per metre quadrat. La mitjana estatal és de 2.286 euros,
un 14 per cent més que el 2003. L'any anterior l'encariment
havia estat del 15,8 per cent, fet que confirma que hi ha
un alentiment en la pujada dels preus però encara molt tímid.
El president
de la Societat de Taxació, José Luis Estevas-Guilmaín, assenyala
que els preus continuen pujant perquè l'economia creix "a
bon ritme" i es genera ocupació, cosa que dóna "confiança"
als compradors. També destaca que els tipus d'interès estan
baixos i s'han allargat els terminis de les hipoteques tot
i que, com molts altres experts, alerta que "l'important"
ritme de creixement dels preus "sostingut des del 1996 no
es pot mantenir sempre, ja que cada cop hi ha més demanda
satisfeta i els inversors compten de nou amb alternatives
rendibles a banda del sector immobiliari".
|
|
També
és un fet que cada cop hi ha més gent exclosa del mercat,
ja que no pot pagar els preus actuals.
Encara
cal esperar
De cara a l'any que acabem d'encetar, la Societat de Taxació
preveu que els pisos continuaran pujant, encara que "amb una
tendència inferior" a la de l'any passat. En opinió d'Estevas-Guilmaín,
aquest any el creixement no es reduirà fins a taxes similars
a l'IPC perquè "el sector immobiliari té una enorme inèrcia",
però sí que és possible que "en tres o quatre anys" seguís
aquesta referència. "Seria el més sa per a l'economia espanyola",
assegura el responsable de l'organisme després de destacar
que per aconseguir-ho cal reduir el preu del sòl urbà, que
està "massa intervingut per les corporacions locals".
Així,
afirma que "en la mesura que es flexibilitzin les gestions
i s'augmenti la rapidesa en la tramitació dels plans urbanístics
s'abaratirà el sòl i, per tant, es contindrà el ritme de creixement
dels preus de les vivendes".
Un ritme
que ha estat tan imparable que ha fet que des del 1985 els
preus de l'habitatge nou s'hagin multiplicat de mitjana per
set. A Barcelona, el 1986 el metre quadrat fregava els 400
euros, xifra que actualment se situa en els 3.442 euros, cosa
que vol dir que s'ha multiplicat per vuit. El districte de
Sarrià-Sant Gervasi continua sent el més car de la ciutat,
ja que arriba a la xifra de 4.848 euros el metre quadrat,
un 7,6% més que al tancament del 2003. Nou Barris, amb una
pujada del 16%, es cotitza ja a 3.046 euros per metre quadrat,
mentre que Ciutat Vella va créixer un 15,4 per cent, fins
als 4.089 euros.
|
