habitatge públic
de lloguer
a les casernes
Barcelona torna a tancar l'any amb l'habitatge més car de l'Estat -
AVUI 04/01/05


La Societat de Taxació creu que és possible que "en tres o quatre anys" els preus pugin al nivell de l'IPC.
El metre quadrat a la ciutat es cotitza actualment a 3.442 euros.


Barcelona pot estar orgullosa d'encapçalar de nou el rànquing de ciutats més cares per viure-hi. El metre quadrat d'un pis nou a la gran ciutat ja es cotitza a 3.442 euros, un 11,8 per cent més que fa un any, segons les dades de la Societat de Taxació. Així, l'escalada ha estat inferior a la registrada el 2003 -quan els preus es van disparar un 16,3 per cent- i també a la que s'han anotat aquest exercici les capitals de província espanyoles -on els preus han pujat de mitjana un 12,5%, fins a situar-se en els 2.286 euros- però la distància acumulada amb la resta de poblacions situa un altre cop Barcelona al capdavant.

També sense canvis, la segueixen de prop Madrid (3.379 euros per metre quadrat), Sant Sebastià (3.358 euros) i Vitòria (2.806 euros). Per contra, les capitals de província més barates són Zamora, Conca, Pontevedra, Lugo i Badajoz, on els preus són inferiors als 1.300 euros per metre quadrat.

Desacceleració lenta
Per territoris, Catalunya és el segon amb l'habitatge nou més car, amb una mitjana de 3.143,6 euros per metre quadrat a finals del 2004, només per darrere de Madrid, amb 3.379 euros per metre quadrat. La mitjana estatal és de 2.286 euros, un 14 per cent més que el 2003. L'any anterior l'encariment havia estat del 15,8 per cent, fet que confirma que hi ha un alentiment en la pujada dels preus però encara molt tímid.

El president de la Societat de Taxació, José Luis Estevas-Guilmaín, assenyala que els preus continuen pujant perquè l'economia creix "a bon ritme" i es genera ocupació, cosa que dóna "confiança" als compradors. També destaca que els tipus d'interès estan baixos i s'han allargat els terminis de les hipoteques tot i que, com molts altres experts, alerta que "l'important" ritme de creixement dels preus "sostingut des del 1996 no es pot mantenir sempre, ja que cada cop hi ha més demanda satisfeta i els inversors compten de nou amb alternatives rendibles a banda del sector immobiliari".

També és un fet que cada cop hi ha més gent exclosa del mercat, ja que no pot pagar els preus actuals.

Encara cal esperar
De cara a l'any que acabem d'encetar, la Societat de Taxació preveu que els pisos continuaran pujant, encara que "amb una tendència inferior" a la de l'any passat. En opinió d'Estevas-Guilmaín, aquest any el creixement no es reduirà fins a taxes similars a l'IPC perquè "el sector immobiliari té una enorme inèrcia", però sí que és possible que "en tres o quatre anys" seguís aquesta referència. "Seria el més sa per a l'economia espanyola", assegura el responsable de l'organisme després de destacar que per aconseguir-ho cal reduir el preu del sòl urbà, que està "massa intervingut per les corporacions locals".

Així, afirma que "en la mesura que es flexibilitzin les gestions i s'augmenti la rapidesa en la tramitació dels plans urbanístics s'abaratirà el sòl i, per tant, es contindrà el ritme de creixement dels preus de les vivendes".

Un ritme que ha estat tan imparable que ha fet que des del 1985 els preus de l'habitatge nou s'hagin multiplicat de mitjana per set. A Barcelona, el 1986 el metre quadrat fregava els 400 euros, xifra que actualment se situa en els 3.442 euros, cosa que vol dir que s'ha multiplicat per vuit. El districte de Sarrià-Sant Gervasi continua sent el més car de la ciutat, ja que arriba a la xifra de 4.848 euros el metre quadrat, un 7,6% més que al tancament del 2003. Nou Barris, amb una pujada del 16%, es cotitza ja a 3.046 euros per metre quadrat, mentre que Ciutat Vella va créixer un 15,4 per cent, fins als 4.089 euros.

tornar a la pàgina d'aquesta opinió
l'entrecomillat i la cursiva de la paraula 'barri' són de la WEB STAP
Tornar
AJStA
Assemblea de Joves de St. Andreu
JOC
Joventut Obrera Cristiana
ACO
Acció Catòlica Obrera
MCJ
Moviment Cristià de Joves
A.VV.
Sant Andreu de Palomar
Casernes de Sant Andreu
Fòrum STAP
webstap@sant-andreu.com
ubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAPubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAP