El mercat
de l'habitatge de lloguer a Barcelona té un problema crònic:
hi ha més demanda que oferta. Aquest fet explica, segons l'economista
i membre de la consultora Promo, Agustí Jover, que el preu
dels pisos de lloguer a la Ciutat Comtal, igual que els de
compravenda, segueixi mostrant un perfil netament inflacionista,
amb un encariment del 10,95% fins al setembre d'enguany. Un
percentatge que queda dos punts per sobre de l'increment del
8,75% registrat fins al juny. Així, durant el tercer trimestre
de l'any, el lloguer mitjà contractat a Barcelona ha estat
de 722,27 euros.
No obstant,
Jover -que és l'encarregat d'elaborar els estudis sobre habitatge
per a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona- considera
que, malgrat que "continua havent-hi un mercat molt desajustat
entre oferta i demanda que s'expresa amb una forta pressió
de preus a l'alça, ja sembla haver passat el pitjor moment".
Els districtes
que més es van encarir són Nou Barris (16,51%), Gràcia (14,98%)
i Sant Martí (12,6%) per culpa, segons Jover, de les zones
de renovació. Al seu entendre, "a Sant Martí, per exemple,
s'inclou tota l'àrea del Poblenou i Diagonal Mar, que tenen
un fort impacte en els preus del districte". A més, l'economista
i consultor afegeix que aquest fenomen té un efecte d'arrossegament
respecte a zones més depauparades. "Una persona que està al
costat d'un pis nou que es lloga a 1.800 euros i tenia pensat
arrendar el seu a 300 euros, al veure el preu del de l'altra
banda del carrer, l'apuja fins a 600 euros, dobla com a mínim.
I per això s'estan produint encariments importants en zones
tradicionalment barates", argumenta.
Flux
permanent de població
Tot i que Jover no s'atreveix a quantificar el nombre de pisos
de lloguer que necessita la ciutat per donar resposta a la
demanda i contenir el creixement dels preus, assegura que
"tranquil·lament es podria triplicar l'oferta actual".
|
|
L'argument
que sustenta aquesta afirmació és, en la seva opinió, clar:
"Cada cop més, Barcelona té una funció de capitalitat i no
només a l'àrea d'influència del nostre territori, sinó a nivell
mundial. Això significa que és un centre de serveis internacional,
que implica un flux permanent de població a la ciutat. Cada
vegada hi ha més contingents de població que necessiten lloguer
de tot tipus".
Pel que
fa a l'oferta, els districtes de Gràcia i Sant Martí són també
els capdavanters, amb un augment dels habitatges per llogar
d'entre el 30% i el 40% respecte a fa un any. La contractació
en el conjunt de Barcelona fins al setembre va augmentar un
19,2% respecte als volums de contractació del mateix període
del 2003.
La diferència
entre els contractes firmats i els cancel·lats en un mateix
període de temps és l'estoc disponible a la ciutat, són pisos
de lloguer ocupats que no hi havia a començaments d'any. L'estoc
fins al setembre era de 1.518 unitats residencials, "una xifra
molt baixa si es té en compte la demanda", segons Jover. A
tot això cal afegir-hi que per un mateix pis hi passen moltes
més famílies que abans, la rotació en el lloguer ha augmentat
a causa del canvi en els contractes. "Anys enrere això no
passava perquè els habitatges es llogaven per períodes llargs.
Actualment, només un 40% de tot el moviment de mercat acaba
estabilitzant-se, el 60% restant és rotació", diu Jover.
Pel que
fa a les noves polítiqes d'habitatge que pretenen fomentar
el mercat del lloguer, el consultor de Promo assegura que
arriben tard. "L'administració hauria d'haver entrat en el
mercat quan els lloguers estaven baixos. Fa uns quatre anys
teníem barris sencers amb mitjanes de preus d'entre 180 i
240 euros. Era aleshores quan s'havien d'impulsar polítiques,
perquè ara, amb els preus a l'alça, el mercat pressiona i
l'administració està en la posició més feble per intervenir-hi",
conclou.
|
