Els problemes de la construcció a Catalunya
• El Parlament reobre el text aprovat per CiU fa a penes dos anys amb la finalitat d'endurir la norma
• L'Administració podrà expropiar terrenys a les immobiliàries que incompleixin els terminis prefixats.

Apenes dos anys ha sobreviscut immaculada la llei d'urbanisme que CiU, llavors al Govern, va aprovar el febrer del 2002. El Parlament començarà a debatre dimarts que ve una substanciosa reforma d'aquell text amb el propòsit d'aconseguir (se suposa) una resurrecció definitiva de les promocions de vivendes de protecció oficial a Catalunya. ¿Com? Per exemple, declarant obligatòria sense excepcions la construcció d'aquest tipus de vivendes en municipis de més de 10.000 habitants i en totes les capitals de comarca que no arribin a aquest cens.

El volum de pisos de protecció oficial construïts durant els últims anys a Catalunya ha a arribat amb prou feines al 5% del total de les promocions immobiliàries, explica Roberto Labandera, portaveu socialista a la comissió de Política Territorial del Parlament. És, a més, un percentatge distorsionat a l'alça pel cas particular de Barcelona, on la porció de protecció oficial en llicències concedides ja és del 25% i segueix a l'alça.

L'altre costat de la balança són els municipis catalans que hostilment no volen saber res de la protecció oficial (així ho va donar a entendre recentment en una compareixença el conseller d'Habitatge, Salvador Milà), als quals el redactat de la llei de l'any 2002 els permetia esquivar aquest tipus de promocions immobiliàries. Amb la reforma del text, que està previst que s'aprovi definitivament a finals de desembre, els ajuntaments hauran de reservar de forma ineludible un 20% del sostre residencial edificable a la protecció oficial en els nous plans urbanístics.

MÉS AUTONOMIA MUNICIPAL
Amb la reforma de la llei, els municipis guanyaran un cert grau d'indepen- dència en la planificació urbanística, encara molt tutelada per la Generalitat. En certa manera, donarà més autonomia als alcaldes per definir el model de ciutat que prefereixen desenvolupar.

No obstant, en tot allò que es refereix a la protecció oficial fixa una rígida cotilla. Un exemple és l'obligatorietat de determinar en la fase de planificació urbanística els terminis en què s'iniciaran i s'acabaran les promocions de protecció oficial, de manera que un incompliment per part d'una empresa immobiliària pugui donar peu a l'expropiació dels terrenys afectats per part de l'Administració. Una altra salvaguarda que en aquesta mateixa línia inclou la reforma de la llei és que en cap cas els pisos de protecció oficial es poden concentrar exclusivament en àrees concretes del municipi de manera que es conformin barris segregats de la resta de la localitat.

REBUIG DE CiU
¿Serà la nova llei la poció màgica buscada durant tant de temps? De moment CiU ja ha presentat una esmena a la totalitat. Afirma que és un error "canviar cada dos anys les regles del joc" perquè es crea desconfiança entre els promotors immobiliaris, i critica que s'aposti per la via de la imposició --"en lloc de la complicitat de les parts implicades"-- amb modificacions legals que, des del seu punt de vista, el que fan és crear "inseguretat jurídica".