Em vaig colar.

L'orientació del programa era cap a burxar suaument sobre què s'hi hauria de fer al castell. Comprensible i respectable. S'ho miren des de Barcelona, amb una manera 'genuïnament barcelonina' d'enfocar i d'orientar les coses.

Quin interès podia tenir, des d'aquesta 'genuïna manera barcelonina', l'enfocament i el punt de vista de la perifèria i, més concretament, un punt de vista 'genuïnament andreuenc'?

La qüestió és que vaig trucar al número que sortia en pantalla (902 075 868) i una senyoreta que filtra les trucades, molt correctament em va fer que li expliqués què volia opinar.

Li vaig dir que Sant Andreu de Palomar és qui havia pagat el regal amb els terrenys de les casernes.

Li vaig dir també que això es va produir amb la renúncia de l'ajuntament de Barcelona a l'octubre malgrat que ho va ocultar fins el febrer.
Això, si fa no fa, és que li vaig dir i que, assabentat per ella que si 'sortia' o no 'sortia' depenia de la direcció del programa, no m'estranyaria gens que decidissin que no 'sortia'.

No vaig 'sortir', clar.

Quan es va despedir el dol (una manera de parlar, eh?) vaig tornar a trucar al 902... i els hi vaig dir: "- Com sóu els barcelonins...".
Se li va girar feina i no va poder seguir-me atenent.
He! He! A algú li sona?
Ai, ai, ai !! aquests pijoprogres barcelonins...

Bé és veritat que qui es va colar --equivocar vaja, perquè 'colar' no em van deixar-- vaig ser jo, inocent de mi.