A través d'aquesta secció, l'associació Plataforma Veïnal de Sant Andreu m'ha demanat en un escrit publicat el 22 de febrer que deixi de fer «política electoralista», per les meves crítiques al govern municipal de Joan Clos per la decisió d'autoritzar la venda dels terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu al Consorci de la Zona Franca.

Molt breument, i en primer lloc, els diré que no pot ser que l'acció política dels membres del govern municipal de Barcelona i les seves decisions siguin legítimes i responguin a l'interès general de ciutat, i la crítica de l'oposició, de l'alternativa a l'actual Ajuntament, es consideri i sigui titllada de manera despectiva d'electoralista. Els 107.000 metres quadrats que ocupen les antigues casernes de Sant Andreu són una gran oportunitat de fer política social d'habitatge des de l'Ajuntament que Barcelona no es pot permetre perdre. Això és el que critico de l'operació feta ara per l'Ajuntament.

Perquè des d'un punt de vista exclusivament veïnal, hi ha diferents opcions i visions. Hi ha l'opció de la Plataforma, però també la de diferents col·lectius i associacions de veïns. A molta gent de Sant Andreu li agradaria que els seus fills es poguessin quedar a viure al 'barri', al districte, però els resulta del tot impossible perquè els preus dels pisos són pels núvols. Un dels camins per resoldre aquesta situació és la creació d'habitatge de lloguer a bon preu, i l'Ajuntament, crec jo, ha de fer un gran esforç en aquest sentit.

La construcció d'habitatge assequible, no l'aconseguirem deixant fer només al mercat; l'Ajuntament ha de prendre la iniciativa de manera decidida i, quan en té l'oportunitat, com és el cas dels terrenys de Sant Andreu, ha de construir habitatge de propietat municipal per posar-lo a lloguer a preu reduït. D'aquesta manera aconseguirem que els nostres fills es puguin quedar a viure a Barcelona.

A més, no estic d'acord en el sistema de lloguer públic que impulsa l'Ajuntament actual i que limita els contractes a cinc anys, perquè és cert que no afavoreix la integració i cohesió del 'barri', però ho és també que només ajorna el problema. Per aquest motiu jo plantejo fórmules més imaginatives, que poden ser que la renovació del contracte no sigui només en funció del temps, sinó que s'apliquin altres baròmetres, com el nivell de renda o l'evolució dels ingressos.

Sempre he estat a favor del desenvolupament sostenible dels 'nous barris' de la ciutat. I estic segur que amb els habitatges públics i de lloguer que jo vull impulsar a les casernes de Sant Andreu hi poden conviure equipaments i zones verdes. I el conjunt s'integrarà de forma natural al 'barri'. Serà en benefici de tots, dels veïns de Sant Andreu i dels de tota la ciutat de Barcelona.