En els terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu es donen totes les circumstàncies perquè les administracions demostrin que la seva preocupació pel problema de l'habitatge és creïble. La propietat és pública. El Ministeri de Defensa els va adquirir ara farà 70 anys per prop d'un milió i mig de les antigues pessetes. Ara n'ha tret 83 milions d'euros, (prop de 14.000 milions de pessetes). El comprador no ha estat l'Ajuntament com demanàvem les entitats veïnals, sinó el Consorci de la Zona Franca, format per l'Ajuntament, Govern Central, la Cambra de Comerç, Foment del Treball i Renfe.

Qui controlarà que aquests diners no aniran a finançar armament? sinó a augmentar la qualitat de vida de la tropa?, com afirma el ministre Trillo? Aquesta maniobra clarament especulativa, malgrat que el ministre digui el contrari, es veurà arrodonida per la construcció d'habitatges a preu de mercat que poden doblar el valor que ara se n'ha tret.

L'Ajuntament diu que la meitat dels habitatges seran protegits i que es construiran els equipaments que el 'barri' necessita i les entitats veïnals han reclamat. Però això no és suficient. Volem que les promeses que últimament hem sentit en les campanyes electorals es concretin en fets.

Aconseguir un habitatge per viure és un dels principals problemes que tenen els joves avui i aquesta és una oportunitat única perquè en els terrenys de les antigues casernes, tot l'habitatge que es faci, -prop de mil pisos-, sigui públic. No és justificable que el Ministeri de Defensa, Renfe o l'Ajuntament de Barcelona venguin solars de la seva propietat per fer pisos a preu de mercat.

En aquests moments donar resposta al problema de l'habitatge té prioritat. Les administracions s'han d'abocar i actuar ràpidament evitant accions especulatives.

La ciutadania, i sobretot el jovent, estant agafant consciència del problema i no es deixaran enganyar. Al Poblenou es reivindica que el 50% dels habitatges que s'han de fer al 22@ siguin per al barri; a Sant Andreu pisos públics i de lloguer a les antigues casernes; al barri de Porta que una part del habitatges protegits que es construeixen siguin per al barri. Les entitats veïnals i la Favb estem potenciant aquestes inquietuds. Per això considerem que és un engany el que s'ha fet a Sant Andreu.

Malgrat tot, a la Favb volem encetar un diàleg franc i obert amb l'Ajuntament per debatre aquestes qüestions, tot sabent que no és fàcil establir criteris que contemplin amb equitat i justícia la gran demanda que hi ha d'habitatge a la ciutat de Barcelona.

No és de rebut, com a passat a Sant Andreu, que l'associació de veïns s'assabenti hores abans del que ja estava decidit feia temps tirant per terra totes les reunions que s'havien fet amb el districte. No és això el que nosaltres entenem per participació. Demanem una rectificació urgent de l'acord a que s'ha arribat en la venda dels solars al Consorci de la Zona Franca i que s'obri una taula de negociacions amb les entitats veïnals del 'barri' de Sant Andreu.
La ciutadania de Barcelona es mereix molt més respecte.