Al solar encara queda dempeus part de les casernes i els seus habitants tenen pocs dies, fins a febrer, com a data límit per marxar pel seu propi peu. La jutgessa va donar a finals de desembre un mes per fer complir la sentència en què donava la raó al Ministeri de Defensa, titular dels terrenys, que servirà per desallotjar per la força les casernes. Tot i això, els immigrants ja busquen dues alternatives en altres espais de la ciutat.

Això permet a les entitats del 'barri' entrar de ple en el debat sobre el futur d'aquesta important peça urbanística. La campanya presentada ahir per l'associació de veïns de Sant Andreu, l'Assemblea de Joves de Sant Andreu, Joves Obrers Cristians, Acció Catòlica Obrera i el Moviment Cristià de Joves pretén que els terrenys quedin en mans de l'administració pública perquè s'hi pugui fer habitatge públic de lloguer a preus ajustats.

Lluís Gonzàlez va dir que les polítiques d'habitatge social al 'barri' han estat insuficients i que l'oferta de lloguer és «poca, dolenta i cara»: «Un pis de menys de 60 m i tot per reformar costa 350 euros al mes i la gent ha de fer cua per agafar-lo», va posar com a exemple.

Gonzàlez va criticar especialment les actuacions d'habitatge fetes a la zona amb la modificació del pla general del 1996, en què es va posar nou sòl residencial al mercat. «Es va dir que un 20% de pisos serien de preu taxat i ningú els ha vist, aquests pisos: ni sortejos ni notaris ni res, ningú n'ha sabut mai més res», va queixar-se.

Les entitats promotores de la campanya reclamen ara més transparència i que una part important dels pisos de lloguer social siguin per a gent del 'barri'. «El preu dels pisos està expulsant els nostres joves, els grans i la gent sense recursos i si volem salvar Sant Andreu hem d'aturar aquesta tendència», va dir. El sostre residencial de les casernes és de 85.496 m i només representaria un 10% de tot l'habitatge projectat entre les casernes i el pla Sant Andreu-Sagrera, segons va destacar Gonzàlez.

Queden 156 persones
Un cens fet pels immigrants, tècnics de la Generalitat i Metges del Món xifra en 156 els immigrants que encara hi viuen. El cens, que es va fer públic ahir, supera el mig centenar de persones que havia calculat la Creu Roja.