Barcelona tornarà a tenir bandera. El mes de juny passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar a l'ajuntament que retirés immediatament la modernitat que onejava en un dels tres pals de l'edifici consistorial de la plaça de Sant Jaume. El tribunal donava la raó als heraldistes que, ofesos, van denunciar que els símbols d'una ciutat no són articles de disseny. Així, des de l'agost (fins aleshores no es va acatar l'ordre), Barcelona no tenia bandera. La tornarà a tenir, ja que dilluns que ve el ple de l'ajuntament aprovarà una moció en què es defineixen els criteris sobre com han de ser la bandera, l'escut i l'emblema administratiu de la ciutat. Per donar per acabada la polèmica, Joan Clos ha pactat amb els presidents dels grups municipals una moció que no fa més que donar la raó als heraldistes.

El 1906, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una bandera oficial que, en essència, es recuperarà per a satisfacció d'Armand de Fluvià, heraldista que va promoure el recurs en contra del redisseny que es va aprovar l'any 1996. Els quarters superior dret i inferior esquerre tindran, sobre fons groc, les quatre barres. En cada un dels altres dos quarters lluirà la creu de Sant Jordi sobre fons blanc.

AIRES DE BANDERA ESPANYOLA
Morirà d'aquesta manera la bandera aprovada fa set anys, en què sobre el fons general de la senyera s'havia estampat un (sembla) atrevit rombe que unia barres i creu de Sant Jordi sobre fons blanc. Però també morirà el disseny anterior al 1996, ja que aquell disseny del 1906 que defensen els heraldistes havia estat al seu torn enterrat el 1942 pel franquisme. Fins al 1996, Barcelona havia estant utilitzant com a bandera una perversa fórmula en què als quarters superior dret i inferior esquerre únicament hi havia dues barres i, a més a més, horitzontals. Segons com s'interpretés, la suma de barres era quatre, és a dir, igual a la senyera, però també recordava, en especial per la posició de les barres, la bandera espanyola.

Durant certs episodis de la llarga guerra de la bandera, el PP ha suggerit que, després de la sentència del TSJC, n'hi havia prou de tornar als símbols anteriors al 1996. Un vade retro podria definir en dues paraules l'actitud, per exemple, de CiU i ERC davant d'aquesta opció. No obstant, el president del Grup Municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, va donar a entendre ahir que no entra en els seus plans trencar, en el pròxim ple de dilluns, la unanimitat que segons sembla es va aconseguir ahir en la junta de portaveus. "Sempre hem dit que hi ha problemes per resoldre més importants que la bandera", va afirmar.

La moció que es debatrà en el ple, per una altra part, aborda així mateix la polèmica de l'escut de la ciutat, i també en aquest cas es dóna la raó a les tesis dels heraldistes. El treball de disseny portat a terme el 1996 per Claret Serrahima va cometre pel que sembla el pecat de rematar l'escut amb una corona inadequada. La correcta és una corona reial --"la de màxim rang", va explicar ahir el portaveu de l'equip de govern, Ferran Mascarell.

Del part del 1996, al final del galimaties només se salvarà, encara que sigui amb retocs, el símbol, que a efectes pràctics serà una mena d'imatge corporativa de l'administració municipal.