Ahir tres xiques de Gràcia es varen alçar al Fòrum, quan es disposava a prendre la paraula Baltasar Garzón, envoltat de la seua estimada 'izquierda pija'. Van desplegar pancartes, ben exactes, contra la tortura i la permissivitat (la cobertura legal, diria jo) que Garzón ha donat a la tortura durant tots aquests anys. Per la seua valentia, per la seua solidaritat, pel seu inconformisme, aquestes xiques són, per mi, el símbol dels valors que el Fòrum diu que defensa, però que amb tanta alegria prostitueix. Segurament per això la policia el va caure al damunt tan aviat com varen eixir del local.

Mireu-vos, si us plau, la fotografia. Garzón fa la cara de fàstic més ortodoxa que deu haver trobat del seu repertori teatral. I l'exactitud de la pancarta és insuperable: l'Audiencia Nacional és un tribunal d'excepció. Al marge del sistema legal que garanteix els drets democràtics i hereva del tribunal d'ordre públic franquista que possibilita, amb la llei antiterrorista, tantes tortures com han afectat des del final del franquisme centenars de persones. En la foto no es veu, per desgràcia, el membre de l'organització que va adreçar-se a les xicotes perquè se n'anaren i que, no sé per què, sols parlava en castellà. Ni això, ni la cosa que va passar després, ben kafkiana.

Quan les xiques varen abandonar la sala, la policia els va caure al damunt. Per identificar-les. I espere que siga per això i prou. Però la cosa més divertida de totes és que un policia va veure un senyor que parlava amb elles o amb el grup de companys seus que es van encadenar a la porta, i també el va anar a detenir! Jo no ho vaig veure, però ho conta el diari El Mundo ací. I resulta que el tal senyor era un periodista acreditat del diari italià La Repubblica, i varen provar d'expulsar-lo del recinte. Bona aquesta, que és la primera.

La segona encara és millor: la periodista i escriptora Kerry Kennedy (molt bona amiga de Garzón) va definir el seu amic com un 'heroi dels drets humans'. I ho va fer al Fòrum presentant un llibre (acompanyada, és clar, de Garzón i dels cofois organitzadors dels Fòrum) que entrevista 'herois pels drets humans'. Entre aquests, el Dalai Lama, del qual l'escriptora diu que els horrors de l'ocupació xinesa al Tíbet l'han deixat 'sense llàgrimes'. No sé si ningú es va adonar de la contradicció de parlar d'aquestes coses i en aquests termes en un espai (el Fòrum) que ha foragitat els tibetans a la Rambla per no molestar el govern de la Xina, deixant-los entrar al recinte oficial. Ho diré d'una altra manera: algú hauria d'haver explicat a l'amiga de Garzón que el Fòrum s'ha venut la dignitat en canvi de quatre guerrers de terracota. És clar que, si aquesta senyora és capaç de ser amiga de Garzón i creure's que aquest defensa els drets humans, també deu trobar normal i raonable que el Fòrum expulse els tibetants, exactament com la Xina els va expulsar, fa dècades, del seu país.

Vicent Partal
director@vilaweb.com