Malgrat tot, els Jocs Olímpics de Barcelona van acabar no estant afectats per intents d'usar-los en sentit anticatalanista descarat. Es podria i s'hauria d'haver fet més per a mostrar la nostra existència nacional. Per exemple, tan sols reeditar alguns llibres sobre Catalunya, existents en anglès, si bé avui esgotats i del tot ignorats. Però, en tot cas, déu n'hi do de com va anar tot plegat. Ara l'impresentable fòrum pot fer que ho recordem amb nostàlgia.

Llavors, i per part del món anglosaxó, hi va haver mostres de simpatia envers Catalunya basades més que res en la sorpresa davant un fet que es coneixia molt poc. Es va veure una bona predisposició, que va ser desaprofitada. Amb el Fòrum ho serà més.

El pitjor és quant a continguts. Catalunya hi és arrasada. És una mostra més del provincianisme de tot el muntatge, que paradoxalment s'intenta vendre com un factor de modernitat.

Josep Pla ja ho havia descobert. En el marc d'una famosa polèmica, quan era molt jove, va escriure que ser espanyolista era una bona manera de ser provincià. Ara amb el sinistre Fòrum estem de ple en un altre tipus de provincianisme.

És el que el practiquen els ideòlegs de cort de l'Ajuntament. Van de cosmopolites: volen fer creure que la seva pàtria és el món, perquè encara no pot ser tot el cosmos. Però, de fet són, com els espanyolistes convencionals, un mers provincians, que diria Pla.

Vegi's alguns temes: El cervell social: biologia dels conflictes i la cooperació, Conferència mundial de meteorologia als mitjans de comunicació, El valor de la paraula, etc. Darrera cada un dels temes hi ha dues voluntats aparentment contradictòries. Una, la de no dir res, sinó moure's en el terreny de la vaguetat, que per definició és subjectivament petulant i objectivament innòcua. L'altra, partir d'una retòrica considerada com a electoralment útil per l'esquerra estatista i tronada que domina l'Ajuntament i la Generalitat, no pas per a sotmetre-la al contrast amb fets, sinó per intentar dogmatitzar-la encara més. Aquests dos són els seus dos objectius, que no tenen res a veure amb la cultura.

Finalment, un petit exemple de provincianisme: un document públic i municipal del Fòrum parla de la reina "Sofia de España of Spain" (tot seguit), la reina "Rania de Jordania of Jordan" i del príncep "Hassan de Jordania of Jordan". Resulta del tot ridícul i no pas només per usar castellà i anglès en un text en català. Per cert, un català aproximatiu. Si això no és ser provincià, ¿què ho és?

'AVUI' 07/05/04