• Els continguts de la cita esquiven les arrels econòmiques, socials i polítiques dels problemes mundials.

El guió no ha convençut els ciutadans ni ha legitimat l'operació urbanística En el principi va ser el verb. El verb construir. I després d'extingir-se la flama del peveter olímpic, l'alcalde va tornar a conjugar el verb per il.luminar les tenebres de la desembocadura del Besòs, allà on la ciutat canvia de nom. No es tractava només de costejar part de les inversions fetes --encara que l'obtenció de 10.000 milions de pessetes de l'època per la venda de solars del consorci públic HOLSA al sector privat no era cosa de per riure--, sinó, com al Gènesi, continuar creant la gran metròpoli.

En una nació sense Estat --i en una ciutat sense Carta Municipal-- el desenvolupament fàustic urbà ha anat associat a efemèrides de resplendor internacional. No obstant, al projecte Fòrum li faltava argument, història i relat legitimador. La música de l'esdeveniment resultava seductora, però els lletristes han estat incapaços d'encomanar la rima a la ciutadania. Per aquesta raó, quan el perfum ha abandonat el Fòrum, la pudor s'ha tornat insuportable. I no sé si encara som a temps de maquillar-la amb algun desodorant.

El fracàs del Fòrum deixa en carn viva un model urbà, difícilment sostenible, terciari residencial d'alt estànding, pastura de l'especulació, envoltat de barris mancats d'inversió social i de serveis. Més insostenible encara, per a les arques municipals, serà el dèficit d'un pressupost que s'ha disparat dels 721 milions d'euros inicials als 2.860 d'inversió més els 341 d'attrezzo. A diferència dels Jocs Olímpics, la inversió queda reduïda en un espai limitat i finançada, principalment, a través de la doble imposició als ciutadans metropolitans: els impostos i el pagament de les entrades.

Mentre el Fòrum s'ha desenvolupat en una bombolla virtual propagandística, alimentada amb la complicitat dels mitjans de comunicació de masses, els arguments contraris han estat condemnats al silenci mediàtic.

Segurament la pluralitat ideològica de les administracions implicades ha impedit una definició potent de la idea del Fòrum i l'ambigüitat del missatge és sinònim de naufragi. D'aquí ve la trivialització del concepte de diversitat cultural i del diàleg entre cultures com a paradigma. Els conflictes que actualment assolen el món són absents del Fòrum, perquè el seu origen no és cultural, sinó econòmic, social i polític. Les transformacions del paisatge humà dels nostres barris i la conflictivitat manifestada als nostres carrers en aquests últims anys han fossilitzat els continguts del Fòrum convertint-los en pur folklore.

Assistim al final d'una etapa: la del despotisme progressista incapaç de connectar amb les necessitats i anhels de la nova ciutadania. L'alcalde Clos ja va rebre un seriós correctiu en les últimes eleccions municipals mentre solcava l'o- limp urbà pilotant una avioneta i es col.locava els llorers del Fòrum. Es va consolar amb el revés socialista a les eleccions al Parlament i continua amb el seu deliri autista. Dies abans de la inauguració s'a- trevia a fixar el llistó en set milions de visitants --lluny per cert dels 20 o 25 milions promesos el 1997--, amb una mitjana impossible de 50.000 diaris per a un mercat bàsicament metropolità. No sembla que hagin de resoldre la papereta els milions de turistes que s'instal.len a les nostres platges, poc incentivats a través dels mitjans de comunicació dels seus països respectius.

Farien bé les forces polítiques representades en el govern municipal de prendre nota del missatge nítid de la ciutadania sobre el Fòrum. Les tímides objeccions manifestades públicament són clarament insuficients. L'autocrítica ha de ser profunda, i el propòsit d'esmena, radical. Queden tres anys, amb la targeta vermella penjant- los a sobre del cap, per reformular un nou model de ciutat compromesa amb les necessitats reals dels ciutadans i les ciutadanes.

'El Periódico' 03/06/04