El 1960, Richard Nixon i John F. Kennedy es van enfrontar en les eleccions presidencials nord-americanes. Alguns demòcrates van trobar una pregunta mortal i justificada que calia fer-se respecte a Nixon: "Li compraria a aquest home un cotxe usat?".

Veient en un diari les fotografies dels membres del consell d'administració del Fòrum immobiliari i urbanístic del 2004 -però mal anomenat cultural-, aquella pregunta me n'ha suggerit una altra: "Li demanaria a un d'ells que aconsellés la lectura d'un llibre?".

No s'havia de comprar cap cotxe ni votar Nixon. Tampoc ara s'ha de tenir cap respecte per aquest delirant fòrum, ni demanar cap consell cultural a cap dels seus responsables.

No hi ha eximent ni atenuant per al ja insolent abús de la cultura per justificar una operació de mer ciment. Des del seu origen el fòrum és una immoralitat. Ara, vistos el seu procés i la seva situació actual, ha esdevingut una insolència. L'única actitud digna seria anul·lar-lo. Precisament per això no ho faran. Va començar com una presa de pèl conceptual i acabarà com una comèdia grotesca.

Per acabar d'arrodonir la manca de vergonya col·lectiva del seus pares, un d'aquests ja ha gosat dir públicament que "al fòrum li falta l'entusiasme de la ciutat".

Ai, caram: ¿ja tenen la resta? Cal tenir un fetge com un armari mirall per fer aquesta afirmació, quan és una evidència supina que el més calent, en el terreny cultural, és a l'aigüera.Les obres, en canvi, van endavant. D'això es tractava.

Ens havíem cregut -i va ser cert- que Catalunya era essencialment una llengua i una cultura. Però hi ha passat un cavall d'Àtila en forma de polítics incultes i manipuladors de la cultura. Ara en veiem el resultat. Amb foto i tot.

En els anys vint molts italians s'havien de preguntar com al país de Dant un Mussolini havia pres el poder. La dècada següent, un munt d'alemanys tampoc podia entendre que, en el país de Goethe, un impresentable Hitler dominés i destrossés la cultura. Aquí hi conservem unes llibertats, ben atenuades per una llei electoral i unes pràctiques afavoridores dels silencis i de la mediocritat. Però la llengua i la cultura (a una li cal l'altra i viceversa) estan deixant de ser propietat d'un poble mil·lenari, cruspides per polítics àvids de poder.

Es fa sense repressió. Però també està en joc la capacitat d'exercici de les nostres llibertats, que necessiten una cultura creada i alimentada només des de baix, protegint-nos dels poders.