Ahir es va clausurar a Barcelona el Fòrum de les Cultures, una iniciativa complexa que no es pot despatxar amb quatre tòpics.

El Fòrum 2004 deixa un regust contradictori. D'una banda, agradin més o menys els resultats finals, cal celebrar que les administracions hagin dedicat una part del seu pressupost a una convocatòria de caràcter "cultural". Malgrat totes les crítiques -raonades o no-, algunes de les opinions més suggerents del Fòrum s'han deixat sentir i han convidat a la reflexió. No tant com esperava el govern municipal, que ha patit les conseqüències de voler estirar molt més el braç que la màniga.

És obvi que des de Barcelona no es podia "canviar el món". Ni des de Barcelona, ni des de Washington o Nova York. Si la divisa era exagerada i ingènua, per què els organitzadors del Fòrum la van fer seva? Ha fet tot l'efecte que l'operació urbanística sobre la qual s'estructurava la iniciativa no la justificava. Barcelona necessitava resoldre l'arribada al mar de la Diagonal i urbanitzar la zona litoral que s'allarga entre el Poblenou i Sant Adrià. Però aquesta pretensió no implicava convocar una cita amb les veus i les cultures del món d'una envergadura com la que ha pretès desplegar el Fòrum. La màniga urbanística ha estat més aviat escassa comparada amb el braç cultural que l'Ajuntament ha estirat més del que calia.

Potser el Fòrum ha estat la gran explosió de colors -fallida en part- que exhaureix una determinada manera de fer política municipal. Calien els Jocs Olímpics per obtenir una inversió que reestructurés globalment Barcelona i l'aboqués cap al futur i cap a un nou model de ciutat. No calia tant de Fòrum per justificar la inversió feta per urbanitzar una de les darreres zones encara no ocupades de la capital. El colossalisme de l'equip de Joan Clos va plantejar malament la qüestió des del primer moment.

El Fòrum hauria estat una iniciativa molt més encertada -i reeixida- si l'Ajuntament l'hagués plantejat dins unes dimensions molt més ajustades i lògiques. Però els responsables municipals es van estimar més fixar-se objectius olímpics i van obrir una cursa en la qual semblava que només interessava assolir una xifra de visites desbocada.

"Cinc milions de persones vindran al Fòrum", va afirmar l'Ajuntament quan va presentar-ne els primers pressupostos. "Set", va corregir a l'alça encara l'alcalde, que semblava competir amb el seu propi equip en una jugada de cartes. Al final no han estat ni cinc ni set. A més, situats dins aquesta lògica aritmètica, els responsables del Fòrum van basar l'èxit de la convocatòria, en cadascuna de les seves compareixences davant la premsa, en el nombre de visitants al recinte. Una quantitat que calia inflar amb tot de recursos excessivament evidents. Com que les expectavives no es cobrien ni de bon tros, des del primer moment va planar sobre el Fòrum una sensació excessivament injusta de fracàs.

Sense les pretensions desmesurades que el van fer néixer i emmarcat dins una realitat no tan eufòrica, el Fòrum de les Cultures ha cobert mínims. Ha estat l'àgora d'opinions disperses però vàlides. Ha acollit iniciatives tan suggeridores com el Parlament de les Religions -una de les convocatòries que no s'ha frustrat perquè hagi estat convocada sota el paraigua del Fòrum-. Ha permès que Barcelona tornés ha situar-se sota el focus de l'atenció internacional, tot i que molt menys del que preveien els seus organitzadors...

En definitiva, el gran pecat de la iniciativa ha estat la desmesura, el gegantisme, la desproporció entre el que podia donar una ciutat com Barcelona en un àmbit estricte de la cultura i l'espectacle i el que n'esperava l'Ajuntament. El balanç final se'n ressentirà, tot i que l'organització ho disfressi amb el ball de xifres dins el balanç a què ens tenien acostumats les grans empreses auditores internacionals en els darrers i alegres anys del segle passat. Amb l'arribada del 2005 cal que s'acabi una determinada manera de fer ciutat. Una ciutat que ha de ser pensada a poc a poc i en funció de les seves autèntiques possibilitats. Benvinguda, finalment, la Barcelona de la realitat... amb el permís de l'Ajuntament dels somnis excessius.