Els jutges, els fiscals i en general els advocats, així com els psiquiatres, saben que sovint és millor acostar-se a la veritat mitjançant preguntes indirectes.

Apliquem ara el mètode a una pregunta i a un personatge molt simples. Demanem-nos si Joan Clos té amics. Si l'hi preguntéssim a l'interessat, ens diria que sí. Tot seguit ens donaria el nom de les darreres boques agraïdes -o funcionaris- que l'han elogiat.

Hauríem fet una pregunta directa i hauríem comès un gran error. Li hauríem d'haver demanat si algú ha gosat dir-li que el seu paper respecte al fòrum immobiliari, acabat d'encetar, fa un terç de pena, un terç de fàstic i un terç de riure. Si ningú li ha dit, és que no té amics que li puguin parlar amb confiança ni objectivitat.

Encara és més greu que centenars de membres del seu mateix partit, prou lúcids per veure que el fòrum és una pallassada arrogant, tampoc li ho diguin.

Per què aquests silencis? Per realpolitik, o sigui per diguem-ne realisme polític: creuen que els altres partits també serien o són capaços d'operacions d'aquest tipus i, per tant, prefereixen ser-se protagonistes. Alguns es defensarien recordant el sinistre Eurocongrés 2000, emparat i descaradament subvencionat per l'anterior Generalitat, també fent anar a dojo diner públic.

Sempre es tracta de llençar diners per la finestra en operacions destinades només a ocupar terreny en el món de la cultura. No es tracta de voler fer avançar una política cultural -cosa que implicaria haver-ne de tenir una- sinó de crear confusió perquè no sorgeixi cap moviment d'opinió que ells considerin negatiu.

No volen afavorir l'enriquiment cultural, ni la consciència col·lectiva, sinó impedir que en sorgeixi una que mostri la seva immensa nuesa moral, política i, per descomptat, intel·lectual.

Per aquest camí els polítics han aconseguit que no hi hagi debats culturals. Aquests requereixen una indústria de la cultura que aquí i ara no existeix. Sense aquesta no poden tenir efecte.

El que hi ha són diferents finestretes on es poden demanar subvencions, encara que després de les darreres eleccions caldria parlar més aviat de finestreta única. En tot cas, això és substantiu i la resta adjectiu. Per això un fòrum que ve a ser el que les revistes del cor són als espectacles resulta ser, també, a la mida del nostre desert cultural i, per donar una nota positiva, de la gran activitat del mercat immobiliari.

'AVUI' 13/05/04