A l'Expo 92 de Sevilla, els taxistes, per dir World Trade Center, pronunciaven "huerto Vicente". En canvi, d'una altra baluerna de La Cartuja en deien "el tontorrón". Es referien a l'edifici intel·ligent que en ple discurs inaugural es va quedar a les fosques i sense megafonia. La versió popular era que Yáñez, el comissari del Vè Centenari del Descobriment d'Amèrica, que tenia de cap de gabinet aquell Fernando Valderrama, mundialment famós a Madrid, només perquè va abandonar l'ambaixada espanyola a l'Iraq quan començaven a pintar bastos, era gafe. Naturalment, els gafes no existeixen, però passa com amb les meigas, "que haberlas, haylas". Per cert, que Yáñez va construir la rèplica d'una caravel·la per enviar-la al Japó i, com recordaran, l'embarcació va naufragar davant el port de Yokahama.

Ens ve tot a la memòria, en veure com el Fòrum 2004 s'assembla cada cop més a un circ que li creixen els nans i comencen a fallar coses. Potser convindria repassar, doncs, la plantilla directiva a fi de detectar si també aquí tenim un gafe. Una cosa és que l'Estadi Olímpic no resistís la primera tempesta, però una de ben diferent és que l'edifici emblemàtic del recinte i del certamen tingui goteres, esquerdes i trossos de revestiment que cauen com projectils sense que s'hagi produït cap xàfec.

És curiós de constatar que per a l'Expo del 1929 es van construir a Montjuïc uns palaus efímers de cartró pedra que només havien de durar un any abans d'enderrocar-los i que alguns encara s'utilitzen avui a la Fira i segueixen marcant amb la font i el Palau Nacional l'skyline de la ciutat. En canvi, la joia del Fòrum ha durat menys de tres mesos.

Francament, la ciutat no es pot permetre que a l'aparador de Barcelona in progress hi hagi un descarrilament arquitectònic semblant als del Trambaix en proves. De passada, direm que resulta inadmissible que en una manifestació de les cultures es discrimini el català i que el rètol de tancament de l'edifici triangular i de "perdonin les molèsties" es faci només en castellà, igual com les enquestes als visitants encarregades a l'empresa AD.

En fi, deixem-ho córrer i limitem-nos a prendre nota que allò que preval és l'aparença. Ara mateix s'han de fer a corre-cuita abans de l'11-S uniformes de gala i de disseny per als Mossos d'Esquadra. Si el barret de copa, les espardenyes envetades i la capa ja existeixen des del segle XVIII, quin estilisme anem a buscar a l'acreditada casa Pantaleoni? O és que, a part dels qui posen multes a la zona blava (1 per cada 58 places d'aparcament a Barcelona, contra 1 per cada 250 a Madrid) i dels uixers del Parlament, tots hem d'anar de disseny. Quin contrast amb el ministre de Defensa del Regne Unit, Geoffrey Hoon, que ha encarregat tots els uniformes de l'exèrcit a una empresa xinesa que els fa més barats!

Tanmateix, a l'hora de governar per aparences, el rei és el ministre Caldera. Ha dit que, en 21 dies, ha resolt 100.000 expedients de renovació de permisos a immigrants. Però ara surt el sindicat de la policia i diu que això és impossible, que no se'ls han mirat ni han fet cap comprovació i que s'han renovat 5.000 estrangers amb causes judicials pendents. És a dir, res d'eficàcia administrativa. Només un altre cas de demagògia i "papeles para todos".

Col·lectiu J.B.Boix