Pere Fernández i Bori va treballar durant 45 anys a la Fabra i Coats. La singular fàbrica de Sant Andreu de Palomar, un exemple excepcional dels primers models fabrils anglesos construïts a l'àrea metropolitana de Barcelona, va tancar l'any 2003, però Fernández hi ha continuat treballant amb tanta o més dedicació. I hi continua. I hi continuarà. Fa dos anys i mig, ell i altres companys extreballadors van fundar l'entitat Amics de la Fabra i Coats il·lusionats amb la proposta que els va fer l'Ajuntament de Barcelona, propietari de la fàbrica des del 2005. La Fabra i Coats, els van anunciar, esdevindria un museu per explicar la Barcelona industrial. El consistori va encomanar a la colla d'extreballadors la missió de cercar peces de maquinària, estris i documentació de l'antiga fàbrica. En ells, per tant, va recaure la gran responsabilitat de crear la col·lecció d'objectes de l'exposició permanent del museu. Missió complerta: fins ahir ja havien reunit 1.022 peces. I ahir mateix, els Amics de la Fabra i Coats van cedir a l'Ajuntament el llegat de peces del passat industrial de la fàbrica. Un llegat que preservarà el Museu d'Història de la Ciutat, institució que porta les regnes del futur centre d'interpretació del treball, el nom del museu que s'obrirà al recinte fabril de Sant Andreu.

Fernández, president dels Amics, intentava expressar ahir l'emoció que sent després d'haver assolit aquesta aventura, que encara no ha acabat. «Penso en els meus besnéts: entraran a la Fabra i Coats i sabran que això va ser una fàbrica.» Cada una de les 1.022 peces que s'exhibiran al museu té la seva història. Fernández mostra amb orgull l'equip complet dels bombers que tenia en plantilla l'empresa, i fa broma amb la manta d'amiant –amiant!– que feien servir quan algú es calava foc. Al local que fan servir de seu els Amics, dins mateix del recinte fabril, hi penja una fotografia de gran format del 1950, una vista d'ocell on es pot comprovar la immensitat d'una fàbrica que va arribar a tenir 4.000 treballadors.

A sobre d'una taula, es pot veure la medalla que el rei Alfons XIII va lliurar als treballadors que feia un mínim de 35 anys que treballaven a l'empresa.Cada peça té la seva història i la seva raó de ser al museu, també la té l'urna que encara custodia les paperetes de les darreres eleccions sindicals que es van convocar a la Fabra i Coats. La recerca de peces, insisteix Fernández, no s'ha aturat. Estan buscant, per posar un exemple, la taula del consell d'administració. Qui sap si la trobaran.

El director del Museu d'Història de la Ciutat, Joan Roca, una veu decisiva en aquesta nova manera de fer un museu participat, avançava ahir que el futur centre d'interpretació del treball es desplegarà en l'exposició permanent, que ocuparà un espai de 1.000 metres quadrats, i en la museïtzació de les sales del sistema energètic, els espais on s'emplacen el conjunt de calderes destinades a generar el vapor necessari per a fer funcionar la fàbrica i el quadre elèctric que es va instal·lar a les darreries del segle XIX, moment en què s'inicià l'electrificació de les indústries barcelonines. Aquestes sales són, en paraules de Roca, «úniques», i si les previsions no fallen s'obriran a les visites a finals del 2010. Per a l'obertura al públic de l'exposició permanent, el calendari encara no està decidit.

La reconversió de la Fabra i Coats és clau per al futur del ''barri'' i de la ciutat. El museu participat conviurà amb altres projectes públics: habitatges per a joves, una escola i un institut, un mercat, zona verda i un gegantí laboratori de producció cultural que, també si les previsions no fallen, començarà a caminar enguany mateix.