És en alguns 'barris' on s'endevina més bé, a vegades, que encara hi ha esperança. Quan ja quasi tot és propaganda, el 'barri', a vegades, surt al carrer, es defensa. Es defensa perquè sap, per exemple, que l'arribada del tren, l'AVE, li pot canviar la vida. Es defensa, crida i després acaba civilitzadament, és a dir, acaba ficat en un vermut popular. Això del vermut popular és un requisit indispensable. Sense vermut popular la cosa s'assembla una mica a la propaganda, que és ofici o maniobra de polític.

Les hores que proven més al 'barri' són les del dissabte al matí, que és quan la gent solem perdre el perfil laboral, si és que tenim la sort de tenir una feina estable. Va ser, doncs, dissabte al matí quan molts veïns del 'barri' de Sant Andreu van sortir al carrer amb unes pancartes en què es llegia que no estan disposats a consentir que els converteixin el 'barri' en una destrossa. Els veïns de Sant Andreu volen que al seu 'barri' s'hi pugui continuar vivint. Així m'ho va assegurar ja fa uns dies Ricard Rovira. "Estan decidint una cosa tan important com el nostre futur. I sabrem defensar-nos".

A Sant Andreu encara es té consciència de 'barri', de poble. Per això, des de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar avisen que estan vivint un moment històric de grans canvis urbanístics, que afectaran la futura fesomia del 'barri'. "La futura fesomia del nostre poble". Això diuen. I allò que més els treu la son és, com ja s'ha dit, l'arribada de l'AVE i el futur de la fàbrica Coats Fabra, que, fins dissabte, un sempre anomenava Fabra i Coats. Del pla Sant Andreu-Sagrera volen, exigeixen, que els cobreixin totes les vies per poder disposar d'aquesta manera d'un verdader parc. També exigeixen insonoritzacions, accessibilitat, la desaparició d'una certa rotonda, etcètera.

I pel que fa a la fàbrica Coats Fabra volen, exigeixen, que l'ajuntament adquireixi els terrenys i les naus per fer el que determina el Pla General Metropolità. I, sobretot, volen estar informats.