El passat 24 de gener es va celebrar a París el nou any del calendari lunar xinès. Hi van participar set mil cinc-cents comparses, una cinquantena d'immenses carrosses i dotze grans tòtems simbolitzant els signes astrològics xinesos. El fet no tenia precedents. Va costar 480.000 euros. L'Ajuntament de París en va pagar 210.000.

Les TV franceses en van parlar una infinitat, sempre dient (i mentint) que França assumia la diversitat. Ara bé, l'estafa queda palesa si es té en compte que a tot França només hi ha 45.000 asiàtics establerts legalment, segons el diari Libération del 9 de gener.

A França, admetre la comunitat xinesa o qualsevol altra d'asiàtica és incomparablement més fàcil que no pas respectar els cinc milions de magribins i els sis-cents mil jueus de França. Recordem, per cert, que musulmans i jueus també tenen els seus propis calendaris.

No dic res respecte als milions de bretons, corsos, catalans, alsacians, bascos o occitans, ni de la fal·làcia cínica, colonial i genocida que considera Martinica, Guadalupe, Guaiana, l'illa de la Reunió, Nova Caledònia i Polinèsia com si fossin França.

Cap de les nacions internes de l'Estat francès, ni els jueus, ni els musulmans, tots víctimes del racisme jacobí francès, poden somiar a poder dur a terme una celebració pública com aquella.

També deixo de costat el fet recent que s'escopís al ciclista nord-americà Lance Armstrong, o se li ensenyés el cul, mentre estava només participant en una competició esportiva internacional.

No pot ser que tot això sigui veritat -podria dir Chirac- perquè la celebració de l'any xinès a París va acreditar tolerància.

Fer un paral·lelisme entre aquella enganyifa parisenca i el Fòrum de Clos és molt fàcil. Tampoc a la pallassada de Clos no li interessa Catalunya, ni Euskadi, ni els amazics, malgrat que ho siguin uns dos terços del magribins que viuen a Catalunya.

Encara hi ha més. Si en algun lloc seriós del món es volgués parlar de les nacions originàries de l'Amèrica Llatina no hi ha dubte que es convidaria Bartomeu Melià i Xavier Albó, jesuïtes amics meus que han dedicat tota la seva brillant vida professional a aquell gran tema, mentre també han mantingut la seva total fidelitat a la llengua catalana. Per descomptat, aquí no se'ls ha convidat, perquè les coordenades ideològiques i demagògiques del Fòrum són les mateixes que les de la cínica celebració de París. Com proven els fets, va de l'ús del folklore per anar contra la diversitat nacional.

Alfons Quintà