Catalunya ha passat per un intent de populisme messiànic que va durar 23 anys. Ara estem sota un altre tipus de desastre que continuarà fent davallar criteris democràtics elementals. En podríem dir democràcia municipal. Com li passa a la música militar -que en ser militar deixa de ser música-, els mètodes avui dominants als ajuntaments no són un bon model de democràcia.

El primer disfuncionament municipal evident és la confusió entre la funció executiva i la presidència del diguem-ne legislatiu, ambdues encarnades en una mateixa persona, l'alcalde.

Això explica que una de les primeres patinades de l'actual president de la Generalitat fos dir que només respondria a una pregunta del Parlament -crec que sobre la trobada entre ETA i Carod- si li venia bé. Era un reflex autoritari típic de molts alcaldes.

Corresponia a un mal general: l'arribada a la Generalitat de persones que es creuen, o volen fer creure, que el funcionament dels ajuntaments és un exemple de democràcia.

És en aquest món on Joan Clos s'ha diguem-ne format políticament. Si a un poder ja massa gros i ben disfuncional s'hi afegís el dirigisme cultural, objectiu palès del Fòrum, després de l'immobiliari i urbanístic, el resultat seria horrible.

Però Clos encara vol més. Ara està obsessionat amb el que ell anomena impròpiament justícia municipal. En síntesi vol més poder executiu per al municipi i, per tant, menys garanties jurisdiccionals per als ciutadans. Ho argumenta com faria qualsevol autoritari de la dreta més radical, però no sembla que ningú hi posi massa atenció.

Mentre a Itàlia s'usa el mot garantista per qualificar aquell que dóna prioritat a la garantia dels drets i de les llibertats individuals enfront del poder de l'Estat, aquí ni hi ha paraules per expressar aquest concepte clau. De totes maneres, si apliquem aquí l'escaient concepte italià cal dir que Clos no és un garantista.

Encara n'hi ha més. Tothom està d'acord que s'ha de reformar el règim municipal barceloní. Això és competència del Parlament de Catalunya i, per tant, de la iniciativa legislativa del govern català. No hi fa res: Clos va fer arribar els seus criteris al govern espanyol, cosa que va irritar més d'un conseller. Tampoc se n'ha parlat.

Queda clar que la buidor del discurs cultural de Clos, del qual el Fòrum és el paradigma, va bé en tant que cortina de fum. És la seva única utilitat, ben municipal i gens democràtica.

Alfons Quintà