Com alcalde de Marbella, Jesús Gil va aplicar una fórmula molt fàcil. Va ser la de construir a dojo. Va saltar-se normes legals per poder construir on fos. Va arribar a encarnar il·legalitat i injustícia, que són dos conceptes diferents.

Clos no és el mateix: respecte les formes legals. Però la seva política urbanística és profundament injusta. El referent per a dictaminar-ho és el pla general d'urbanisme de Barcelona. Concebut en els anys de la Transició a la democràcia, està carregat de bones idees, quant a equipaments, a espais d'ús públic i edificabilitat.

El gran tema és veure si la política urbanística de Clos, a més de legal, és justa. Per això caldria detallar les vegades que s'ha saltat aquell pla, amb la pràctica de la seva política -exposada aquí fa dos dies- d'urbanisme a cost zero. Consisteix a estalviar-se l'obra pública, que hauria de pagar el municipi, a base de passar-ne la responsabilitat a promotors o propietaris, a canvi d'atorgar-los quotes d'edificabilitat que el pla general els negava.

És certament legal, però és injust. Les limitacions que l'ajuntament anul·la són profundament injustes per al futur de la ciutat. Tan injustes que això no es podria donar si hi hagués interès informatiu per l'urbanisme i un debat públic com, per exemple, es va donar en els temps de Porcioles, malgrat que llavors estàvem sota una dictadura.

Jesús Gil amagava la seva sinistra realitat urbanística a base de demagògia. Clos, en canvi, ha volgut fer-ho usant la cultura.

Respecte al Fòrum, Clos va voler donar la impressió que ell es creia posseir un missatge cultural que, sintetitzant-lo, sempre he descrit com a ultradarwinià. En una entrevista publicada en El País del 10 de setembre del 2001 Clos ho exposava bé, sense por de fer riure.

Després allò pràcticament ha desaparegut. Ha estat una llàstima perquè les preferències ideològiques que irresponsablement Clos va expressar llavors tenien un clar parentiu amb el darwinisme social, una visió del món que està ben present en el Mein Kampf d'Adolf Hitler i en tot el nazisme. El denominador comú és considerar la societat com un organisme biològic.

Tanmateix, una cosa són llançar guspires de prepotència intel·lectual i una altra, més complicada, és posar-ho en solfa de manera detallada. Això Clos no ha gosat dur-ho a terme. En canvi, és visible la comparació amb Jesús Gil. De maneres diferents, ambdós hauran estat dos desastres urbanístics per a les seves respectives ciutats.

Alfons Quintà