Hem arribat a la meitat de la durada de la vergonya anomenada Fòrum 2004 i res no ha fet canviar el seu caràcter immobiliari. A la vegada, s'ha accentuat la superposició entre la pallassada pretesament cultural i la persona de l'alcalde Joan Clos.

La situació està enrocada i de fet no podria ser altrament. Clos està impertorbable perquè el Fòrum encarna quelcom de bàsic en el seu govern o desgovern de la ciutat. No té res a veure amb la cultura, sinó amb l'urbanisme. El Fòrum ha volgut ser la consagració de la política urbanística de Clos. Aquesta té un nom: urbanisme de cost zero.

Ja m'hi he referit en altres ocasions, però, atesa la perseverança de la broma municipal, cal exposar-ho amb detall.

L'Ajuntament no té diners per dur a terme una gran política urbanística, però Clos (i algun membre del seu equip urbanístic) té l'ambició de voler deixar l'empremta del seu pas pel govern de la ciutat. És un tipus de megalomania que sol tenir conseqüències nefastes. Mitterrand la va patir i abans d'ell Mussolini, Stalin, Franco i Ceaucescu.

Quan es dóna, no s'obra en funció de les necessitats reals sinó d'una ambició -una megalomania- que les distorsiona. És el cas, ben pròxim, del fracàs de la zona del port dita Maremàgnum, antecessor del que serà el fracàs de l'àrea del Fòrum.

En no tenir diners, Clos cedeix el patrimoni de la ciutat i en concret l'edificabilitat. Com totes les enganyifes, es basa en fets simples. Prenem el cas d'una zona a expropiar o (i) a urbanitzar. Fer-ho costaria diners. S'evita fent pagar la urbanització als propietaris afectats o als promotors interessats, els quals són molt ben compensats (sovint amb grans beneficis) amb augments d'edificabilitat.

Tornem a exposar-ho: el pla urbanístic indica que s'ha d'expropiar a X un terreny que mesura Y, cosa que implicaria un pagament municipal per l'expropiació i després per la urbanització. Però un promotor o el propietari (si és gran i sap de què va la cosa) diu que si, de l'àrea total, l'Ajuntament es queda amb una zona menor (la meitat o la tercera part, o el que sigui) i de la zona deixada d'expropiar se'n canvia la qualificació (instaurant o augmentant una edificabilitat que no tenia), llavors el promotor o gran propietari es compromet a pagar tota la urbanització de tot el terreny. Encara tindrà uns molt bons beneficis, ben inesperats. Només hi perdrà la ciutat.

Alfons Quintà