Els rètols publicitaris del Fòrum de Clos diuen que "a Barcelona volem canviar el món". Per immodèstia no queden.

En certa manera el Fòrum immobiliari i urbanístic assumeix aquest repte. En efecte, ha imposat canvis sense comparació possible. Vegem algunes coses inèdites arreu del món.

En primer terme, i exceptuats alguns plans militars secrets, mai una administració havia gastat, o tirat per la finestra, tants milers de milions sense abans haver explicat què volia fer. A més, ho ha amanit de grans mentides. La primera i principal, voler fer passar per cultural el que és una operació immobiliària i urbanística, si bé ha resultat ser una gran comesa de demolició cultural i nacional.

Clos ha aconseguit agreujar el nostre gran problema d'encaix amb l'Estat, amb Europa i amb el món. Atès que aquest tema ja estava fatal abans del Fòrum, agreujar-lo té francament molt de mèrit. Això porta a creure que s'ha fet mal a Catalunya de manera deliberada, altrament hauria estat impossible.

En comptes d'exposar al món el que tenim i, a la vegada, exposar aquí el gran tema de la integració de les nacions minoritzades en un món globalitzat, s'ha anat pel camí de la confusió folklòrica, de la barreja permanent de gèneres, de la declamació de grans conceptes en el marc d'una estulta buidor intel·lectual i, en definitiva, d'embolica que això debilita Catalunya com a nació, que és el que des del col·lectivisme estatista del PSOE sempre s'ha volgut.

Si entrem en detalls, tot lliga amb les consideracions genèriques mínimes que he exposat. Així, Clos ha gosat donar lliçons de democràcia a Gorbatxov, a qui no arriba ni a la sola de la sabata intel·lectualment, moralment i com a lluitador per la democràcia. Què es això darrer, hauria de demanar-se Clos?

Clos fa gastar de 30.000 a 45.000 litres d'aigua diaris després de considerar la manca d'aigua un punt important del fòrum. Clos ha dut a terme totes les pitjors maniobres que ja havia efectuat el franquisme, com la mobilització de funcionaris, vincular publicitat i informació (una idea que fou aplicada per l'inefable ministre franquista Alfredo Sánchez-Bella) i, en definitiva, no ha dubtat ni un moment a fer servir el poder polític per imposar cabòries absurdes, sorgides en el seu més que modest cervell. Tot el conjunt va contra la nostra identificació nacional i la nostra llibertat cultural i de pensament. Per tant, Clos realment ha volgut canviar el món. Però per fer-lo anar enrere.

Alfons Quintà