L'edifici
fantasma de la Casa Bloc, a Sant Andreu, s'enderrocarà aquest
mes de juliol, segons la previsió que ha fet arribar l'Institut
Català del Sòl als veïns. Així, desapareixerà aquest pegat que
el franquisme va annexionar a la Casa Bloc, l'agrupació d'habitatges
que entre 1932 i 1936 va construir un grup d'arquitectes del
Gatcpac. D'aquesta manera, la Casa Bloc, que forma part del
catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat, recuperarà
la seva fesomia original.
Ara
sí, l'anomenat edifici fantasma que les autoritats franquistes
van annexionar a la Casa Bloc, a l'avinguda Torras i Bages de
Sant Andreu, té els dies comptats. L'esperat enderroc –llargament
reclamat pels veïns– arribarà aquest mes de juliol. Si no es
torcen les coses ni hi ha imprevistos d'última hora, l'Incasòl
ja ho té tot a punt per començar els treballs d'enderroc en
els pròxims dies, segons fonts veïnals.
L'edifici fantasma és un bloc construït entre 1940 i 1945, annex
a la Casa Bloc, per acollir policies i les seves famílies. Els
23 inquilins que quedaven a l'edifici fantasma ja van ser reallotjats
en d'altres habitatges buits de la Casa Bloc que, un cop materialitzat
l'enderroc, recuperarà la fesomia original que tenia l'any 1936,
quan va quedar enllestit. Enlloc de l'edifici fantasma no es
construirà res, sinó que serà un continu dels jardins ja existents.
La
Casa Bloc té 117 pisos, una part amb un ús social, per bé que
la majoria dels que hi viuen hi són de fa dècades, hi han nascut
i van heretar el pis dels pares. D'aquí s'entén la satisfacció
amb què la comunitat de veïns rep la proximitat de l'enderroc:
l'entenen com una restitució simbòlica del projecte autèntic
de la Casa Bloc.
|
|
Fins i tot
ja tenen al cap de fer, un cop passat l'enderroc, una exposició
amb fotografies antigues de la zona.
PEÇA CLAU DEL GATCPAC
La Casa Bloc és considerat l'edifici d'habitatges més important
construït pel grup d'arquitectes vinculat al Gatcpac (Grup d'Arquitectes
i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània),
que és l'impulsor a Catalunya de l'arquitectura moderna i funcional.
En concret, la Generalitat republicana va encarregar als arquitectes
Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan B. Subirana la construcció
d'una agrupació d'habitatges obrers a Sant Andreu, que en els
primers anys van ocupar bàsicament mestres i militars.
L'immoble forma part del catàleg del patrimoni arquitectònic
de l'Ajuntament, que precisament assenyala que la forma en doble
U del bloc, «després desvirtuada amb la construcció d'una sisena
ala» (l'edifici fantasma), «permetia la creació de dos grans
espais lliures visualment connectats al nivell de la planta
baixa». Se gons detalla el catàleg municipal, la Casa Bloc,
declarada bé d'interès cultural el 1993, és de «gran importància»
perquè va ser «la primera materialització dels postulats teòrics
lecorbuserians». Els criteris bàsics amb què van ser ideats
els habitatges eren la seva racionalitat funcional i l'assolellament
òptim i ventilació creuada als habitatges. A través de l'Institut
Català del Sòl, la Casa Bloc ha estat objecte de diverses fases
de rehabilitació.
|