La Casa Bloc era un d'aquells vells somnis republicans que la Guerra Civil va trencar sobtadament. Havia de ser una experiència moderna i pionera d'habitatge obrer de qualitat, però finalment va servir d'habitatge complementari de les casernes militars de Sant Andreu de Palomar. Ahir Adigsa va repartir en règim de lloguer a baix preu vuit habitatges de la Casa Bloc entre veïns amb pocs recursos empadronats al districte.

No es tracta, per tant, d'una gran contribució en termes numèrics que solucioni el sagnant problema de l'habitatge a la ciutat. Però sí que és una acció amb una important càrrega simbòlica: a la Casa Bloc feia més de 15 anys que hi havia una vintena de pisos buits, contradint els objectius amb què s'havia construït el bloc. L'associació de veïns de Sant Andreu Nord-Tramuntana reclamava des de feia anys el repartiment dels pisos entre el veïnat.

Els vuit pisos entregats ahir per la Generalitat és fruit d'una primera fase de la rehabilitació duta a terme durant els últims anys per l'Institut Català del Sòl (Incasol) al conjunt de l'edifici, que té un total de 169 habitatges i 11 locals. Vint-i-tres d'aquests habitatges estaven buits. En pròximes fases s'espera poder entregar els habitatges pendents.

Amb les reformes, que tenen un pressupost de 5,86 milions d'euros, també s'han restaurat les façanes, els blocs 2 i 3, la ludoteca, el centre sanitari i la residència de vídues, i s'han recuperat els jardins interiors, que s'han obert al carrer Torras i Bages després de l'eliminació d'uns baixos que s'hi havien afegit.

La Casa Bloc del carrer Torras i Bages es va promoure el 1933 a través del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat. La van projectar els arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, del grup GATCPAC, seguint idees de Le Corbusier i buscant un nou tipus d'habitatge obrer funcional, sanejat i integrat a l'entorn urbà, en lloc de les illes de cases barates que proliferaven als afores de les ciutats com a colònies pobres aïllades.

L'edifici es va enllestir el 1939 i qui el va poder estrenar no van ser els obrers de les fàbriques de Sant Andreu de Palomar sinó els militars, policies i altres funcionaris que el nou règim va desplaçar a la capital catalana.