|
La història
l'escriuen els vencedors, però no eternament. Barcelona recuperarà
en un termini de tres mesos l'estructura original d'una emblemàtica
obra de la Segona República, la Casa Bloc per a obrers, després
que la Generalitat --propietària del conjunt de vivendes i equipaments--
ha acordat la marxa dels dos últims inquilins de l'edifici afegit
al conjunt durant la dictadura franquista.
Aquest acord dóna llum verda a l'enderrocament del bloc i també
a la recuperació per part del districte de Sant Andreu d'uns
jardins públics que, inicialment, estaven oberts al passeig
de Torras i Bages, però que van quedar tapats per la construcció
posterior de l'immoble, totalment allunyat de l'estil arquitectònic
del complex dissenyat per Josep Lluís Sert.
La Casa Bloc, que inicialment acollia 207 pisos, va ser encarregada
per la Generalitat republicana al Grup d'Arquitectes i Tècnics
Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC),
que la va idear com a prototip de vivenda per a treballadors.
Està considerada, de fet, com el primer pla de pisos socials
de Barcelona i apareix en els manuals d'arquitectura com a exemple
pioner de racionalisme progressista aplicat a la vivenda.
RESIDÈNCIA DE POLICIES
El president Macià en va posar la primera pedra el 1932, però
el conjunt, que encara manté el seu caràcter unitari i la seva
ordenació rigorosa i senzilla, no es va completar fins al 1936.
Després de la guerra civil, les autoritats franquistes van decidir
annexionar a l'estructura original, entre el 1940 i el 1945,
un nou edifici per albergar famílies de policies.
Aquest
edifici s'ha mantingut fins a l'actualitat, encara que va començar
a buidar-se en la dècada dels 80 del segle passat i, en aquests
moments, la major part de les cases estan tapiades, cosa que
encara ha degradat més el seu aspecte. Aquest procés de deteriorament
s'ha traslladat també als jardins.
|
|
La Generalitat,
a través de l'Institut Català del Sòl (Incasol), fa uns quants
anys que executa un projecte de reforma de les vivendes, respectant
l'esperit original del projecte. Fins ara hi ha invertit 6,16
milions d'euros, que han permès restaurar façanes i recuperar
accessos als dos jardins interiors. També s'han rehabilitat
locals per instal.lar-hi una ludoteca, un centre sanitari, una
residència de viudes i un hotel d'entitats.
Alguns pisos han estat entregats en règim de lloguer a famílies
amb pocs recursos econòmics o a persones incloses en plans socials.
La Casa Bloc té en aquests moments 169 vivendes, 160 de llogades
i 9 en fase de condicionament, i 14 locals, tres d'ells cedits
a l'ajuntament. L'acord firmat amb els dos últims inquilins
del conegut popularment com a bloc fantasma s'emmarca dins d'aquest
procés de progressiva recuperació del conjunt original. Segons
fonts municipals, l'enderrocament ja és "imminent", cosa que
els permetrà executar el pla de recuperació previst amb els
jardins. "Volem guanyar aquest espai per als veïns, aplicant
la lògica inicial del conjunt que unia els dos espais verds
en un mateix continu", explica Sara Jaurrieta, regidora del
districte de Sant Andreu.
ESCOLA REPUBLICANA
L'obertura del jardí al passeig de Torras i Bages permetrà completar
el conjunt simbòlic que formen la Casa Bloc i el CEIP Ignasi
Iglésias, ubicat a l'altre costat del passeig, un col.legi que
forma part dels anomenats Grups Escolars, un altre projecte
pioner --en aquest cas educatiu-- de la Segona República. L'edifici
que alberga el centre, construït l'any 1931, està protegit pel
catàleg arquitectònic municipal.
|
