• Encara som a temps d'aprofitar les possibilitats de la trobada. S'ha de convertir en una àgora oberta al debat de tots els temes tabú, en lloc d'accentuar encara més els elements festius

A Berlín s'ha organitzat una trobada, Show of Fallure, que presenta grans fracassos, projectes que auguraven un gran èxit i que van resultar fiascos. Però que, analitzats amb perspectiva, habitualment, han donat més tard els seus fruits. Molts assajos, per ser-ho, no han aconseguit encaixar amb el seu objectiu, però han servit de substrat per a posteriors gestes. El relatiu fracàs (o relatiu èxit) del Fòrum no s'ha de convertir en un drama, molt al contrari, potser és fins a la data el seu aspecte més positiu i humà. Encara que això difícilment es reconeixerà, ja que la nostra societat només admet l'èxit, i els polítics no voldran admetre mai una realitat que no hagin predeterminat.

Tot es camufla per evitar la vergonya del fracàs: es faran jocs malabars amb les xifres, es buscaran excuses, bocs expiatoris, però finalment tot serà tal com estava previst. No obstant, el fracàs forma part del nostre aprenentatge, del mateix progrés. I sobretot d'un esdeveniment que ja hauria de ser d'entrada inconclús, obert a la improvisació, camaleònic, espontani, per la mateixa definició de fòrum. Si no, seríem davant d'un producte precuinat, entre pseudo-Expo, fira de Sevilla, Grec i atracció turística.

Potser encara hi som a temps de capgirar el Fòrum i treure avantatges de les seves contradiccions. Hi ha moltes coses positives en la seva concepció que seria una llàstima desaprofitar. Vagi per endavant que em sembla més suggestiu dedicar esforços i diners a debatre sobre la interculturalitat, l'ecologia i la pau que invertir-los a mirar qui corre més ràpid 100 metres. No pot ser que temes tan importants com els del Fòrum pateixin la indiferència i una acollida molt menys càlida que uns Jocs Olímpics, on només es podia mirar.

La primera urgència és aixecar el mur que tanca grotescament un espai públic, primera i greu contradicció. Mur fora: mur off, curiosa coincidència al capgirar la paraula. S'ha creat un mur ideo- lògic i físic respecte de la ciutat, l'antítesi de l'àgora que ens convenia, a disposició de tothom qui hi volgués participar. El Fòrum s'hauria de deixar ocupar per totes aquelles institucions que incomprensiblement n'han quedat fora: Greenpeace, la FAVB, Justícia i Pau, Aturem la Guerra, Indymedia, Attac, i tots els col.lectius anti-Fòrum, perquè sent anti, ja estan formant part del debat. S'haurien de plantejar obertament tots els temes tabú: la guerra de l'Iraq i totes les guerres que hi hagi pendents; debatre sobre la indústria armamentística, començant per l'espanyola, invitant els seus responsables; fer propostes concretes sobre el sagnant problema de la immigració, oferir l'esplanada i les khaimes per a les assemblees i també denunciar públicament els seus manipuladors. I crec convenient que els polítics, fins a la data els més notoris protagonistes de l'esdeveniment, deixin d'acaparar i per tant oficialitzar els debats. Lamentablement, les mesures correctores preses recentment han anat pel camí oposat: més conya i espectacle: "Guanya la festa", deia un diari. Ja ens agrada, ja, la festa, però que cada un se la pagui. Amb els diners de tothom, val més dissimular una mica i prestar més atenció a la cultura i el debat.

Totes aquestes contradiccions, les conferències amb 15 persones entre 500 seients, tots els espectacles sense públic, la gent gran ensopegant amb els escolars, les paraules i declaracions vàcues, tots els debats sense conclusions efectives, totes les previsions errònies, tota la contestació veïnal constitueixen precisament l'èxit del Fòrum: haver despertat un estat d'opinió sobre quina ciutat i quin món volem. I si a això ens hi atrevim, també tenim dret a dir quin Fòrum volem, sense que ningú s'enfadi ni ens acusi d'esperit antibarcelonès. A fora estan encantats, però, ja se sap, als de casa ens agrada filar prim, criticar, exigir una cosa millor, això sí que és esperit del Fòrum. Sense queixa ni error no hi ha futur ni profit.

Juli Capella
Arquitecte