Sant
Andreu de Palomar segle XXI |
stap.21 |
Barcelona
no ens hi vol
Arturo San Agustín. El Periódico |
Gràcia té encara una joventut que la defensa. Els ullals d'acer de l'especulació immobiliària ja són visibles a tots els barris de la ciutat, però en alguns, com a la Barceloneta o Gràcia, ho són molt més. Ahir, mentre els pares, mares i oncles de la pàtria cantaven i brindaven tots junts al Parlament, una cadena humana i solidària partia de les places del Diamant, de la Virreina i de la Revolució --totes elles amb font-- i, passant-se de mà en mà garrafes d'aigua de cinc litres, arribava fins a la finca situada al carrer de Verdi, número 28. "Volem
aigua". Aquest era el lema de l'acció. Volen aigua perquè els veïns
que viuen en aquesta finca i en tres edificis més diuen estar patint
un clar cas de mobbing immobiliari. Així ho afirma Pau Luna, vocal del
Centre d'Iniciatives La Quimera. A la finca situada al carrer de Verdi,
número 28, a l'àtic, hi viu Vicente Moll des de fa 30 anys. "Vicente,
que té 78 anys, és un dels veïns a qui, des de fa nou setmanes, els
han tallat el subministrament d'aigua i, com que també tallen la llum
de l'escala, ha de traginar l'aigua fins al seu pis gairebé a les fosques". |
Pau Luna segueix dient que la immobiliària ha perdut el judici per desnonament, però que la pressió continua. "La propietat ens està pressionant amb coaccions i procediments il.legals de tot tipus: tall del subministrament d'aigua i llum sense previ avís, intent de canviar el pany de la porta d'entrada de la finca, amenaces, etcètera". Lloguers mensuals de 75.000 pessetes --els pobres seguim comptant en pessetes-- han passat de cop i volta a 300.000 i 400.000 pessetes. I és per això que, en molts carrers del barri de Gràcia, ja són massa els inquilins i comerciants que es veuen forçats a abandonar els seus pisos i els seus propis establiments. Quan un comerciant es veu obligat a abandonar el seu establiment, el carrer s'entristeix i el barri rep una nova urpada. Continuen entestats a voler-nos canviar Barcelona, però no ens hi volen a dins. I això ja no hi ha ningú que ho pari.
|
font: El Periódico |
| Tornar |