Opinions
Responsables de la cultura francesa temen que BCN es converteixi en un parc d'atraccions per a turistes
- ACN
AVUI 11/01/09

Càrrecs dels àmbits de la cultura i l'urbanisme francesos han expressat aquest temor
en el debat 'Barcelona, el contrapunt', celebrat a la capital francesa.


Responsables de la cultura i l'urbanisme francesos van manifestar aquest divendres a París, en el debat 'Barcelona, el contrapunt' el seu temor que la capital catalana es converteixi 'en un parc d'atraccions per a turistes'. Així es van expressar el director de l'Institut Francès de Barcelona, Pierre Renaud; el director de l'Institut Francès de València, Pascal Letellier, i l'arquitecte marsellès Charles Bové. En el debat, també hi participaven artistes catalans, com el pintor Jaume Xifra, el director artístic de la Fira de Tàrrega, Jordi Colominas, i el músic Tres. La trobada es feia al voltant del reportatge sobre Barcelona de la revista 'Stradda', dedicada a les arts del carrer.

'La ciutat està en una veritable transició. A la fi del síndrome postolímpic', va resumir Pierre Renaud, responsable de l'Institut Francès de París, que no estava anunciat a la taula, però va intervenir des del públic en una de les sales de la Maison de Métallos, un espai cultural ubicat en un antic centre sindical metal·lúrgic del barri de Belleville. 'La joventut té dificultats per trobar espais de creació, tot i que aquests s'estan normalitzant', va afegir Renaud.

'La joventut catalana ha descobert també les virtuts d'Europa. I quan tornin, al cap de cinc, sis anys, reinventaran la vida creativa de Barcelona', va concloure en clau optimista el responsable de la programació cultural francesa a la capital catalana.

Per la seva part, el director de l'Institut Francès de València, l'historiador i sociòleg de l'art Pascal Letellier, que ha escrit el reportatge sobre Barcelona a la revista trimestral 'Stradda', va considerar que 'aquesta ciutat espectacle, transmesa a través de la publicitat, s'està descobrint amb les seves contradiccions i, cada cop més, dificultats per espais alternatius'.

 

Letellier, que en el seu reportatge entrevista al coreògraf Juan Eduardo López, l'artista gastronòmic Antoni Miralda, el músic experimental Tres i l'antropòleg Manuel Delgado, va comentar que 'tot i que les autoritats preparen nous espais, els artistes es queixen que no poden treballar en llibertat', en referència a la normativa urbanística cada vegada més estricta.

Un altre dels convidats, l'arquitecte marsellès d'origen català Charles Bové, va destacar 'l'estat de gràcia que va durar fins els Jocs Olímpics i el somni que hi havia de poder fer a les ciutats franceses el que es veia a Barcelona'. 'Però, com a les totes les ciutats d'èxit, hi va acabar arribant el diner', va lamentar Bové, que va explicar una conversa que va tenir sobre aquest tema amb el dissenyador Xavier Mariscal en el període dels Jocs.

El director artístic de la Fira de Teatre de Tàrrega, Jordi Colominas, es va manifestar en la mateixa línia afirmant que 'la ciutat de Barcelona corre el perill de convertir-se en un parc temàtic' i va posar com exemple la transformació social del Mercat de la Boqueria. 'Tinc la sensació que no és el millor moment, encara que es comencen a trobar creadors que van en una altra direcció', va donar com a símptoma d'esperança Colominas.

Mentre es produïa aquest intercanvi d'impressions, en una de les parets de la sala es projectaven peces de dansa al carrer captades al Mercat de Tàrrega, de les intervencions aïllant el soroll i exhibint el silenci del músic Tres i de les 'performances', els anys seixanta i setanta, dels Catalans a París, un grup format per Jaume Xifra, Antoni Miralda, Joan Rabascall i Benet Rossell, que segons Letellier, 'van influir en les arts al carrer a França'.

L'encontre estava organitzat per l'associació Hors les Murs, Centre Nacional de Recursos de les Arts del Carrer i les Arts de la Pista, que rep el suport del ministeri de Cultura francès i publica la 'Stradda'.

l'entrecomillat i la cursiva de la paraula 'barri' són de la WEB STAP
l'entrecomillat i la cursiva de la paraula 'barri' són de la WEB STAP
Tornar