Hem assistit en les últimes setmanes a tres episodis de falta de respecte als processos de participació ciutadana que ha engegat l'Ajuntament de Barcelona. El primer, la decisió d'aprovar de manera definitiva el pla urbanístic Entorns Sagrera, relacionat amb la instal·lació del TAV, sense tenir en compte cap ni una de les demandes que li havien anat exposant les entitats del barri en una comissió creada amb aquesta finalitat. La decisió de l'àrea d'Urbanisme va sorprendre els veïns. Segons ells, l'Ajuntament els havia assegurat en les diverses reunions que havien mantingut que estudiaria unes quantes de les demandes, però un dia van descobrir que s'havien desestimat.

Poc abans, els veïns de Sant Andreu que formen part de la comissió de participació per al futur de les naus de Can Fabra es van trobar de sobte que l'Ajuntament anunciava a so de bombo i platerets que la nau central serà un gran centre de creació cultural. No és pas que hi estiguin en contra, d'això.

Però la nit abans d'aquest anunci havien tingut una reunió de treball amb els responsables del districte, van plantejar diversos usos (cap d'ells, aquest), van analitzar pros i contres, i en cap moment els representants de l'Ajuntament no els van dir que la decisió ja estava presa i que es faria pública l'endemà.

L'últim episodi l'han viscut aquesta setmana els veïns de la Bordeta. S'han integrat en una comissió de participació sobre el futur de Can Batlló. De la decisió de dedicar una nau al museu d'arquitectura estatal, no els en van informar fins al mateix dia que ho deia Carme Chacón en la campanya electoral. Tot això posa en entredit que hi hagi una voluntat de fer participar la societat civil en determinats projectes. Si l'Ajuntament creu en la participació, està obligat a revisar aquestes maneres de fer, si no vol que al final aquests processos siguin percebuts com una simple formalitat en la qual no creu ningú.