El costum fa arribar a la conclusió que aquest espai està reservat a l'opinió d'un articulista. La convenció suggereix que a aquest li correspon glossar alguna cosa que, almenys en el seu sentit més elemental, obra ja en coneixement del públic encara que mereixi --cal suposar-ho-- una aproximació singular. No obstant, les línies que vénen a continuació estan obligades a trencar aquest motllo i a fer-ho per posar en mans del lector un grapat de circumstàncies, no ja opinions, que per diverses raons li són probablement desconegudes.

Aquest mes de juny es va celebrar a la ciutat grega de Salònica una cimera de caps d'Estat de la UE que va ser contestada per diversos actes i manifestacions. De resultes d'aquestes últimes es van practicar més de 100 detencions, 29 persones van ser posades a disposició judicial i 8 van acabar a presó preventiva (una d'elles va accedir, després, a la llibertat condicional), amb acusacions de resistència a l'autoritat, desordres, alteració de la pau pública, incendis i possessió i utilització d'armes.

Les úniques proves contra els detinguts van ser aportades per les declaracions de la policia grega, que afirmava que alguns portaven tiradors, cargols i còctels Molotov. En un vídeo domèstic es pot apreciar com un policia canvia la motxilla de Simon Chapman, un dels acusats, per una altra de diferent. Segons les declaracions d'un dels detinguts de nacionalitat espanyola, Carlos Martín, la seva motxilla, plena de roba, va ser substituïda per una altra amb l'interior ple de tiradors i rosques; també a l'espanyol Fernando Pérez, acusat de llançar còctels Molotov, li van canviar la bossa.

La policia va fer un ús manifest de la força, contra els manifestants, primer, i contra els detinguts, després. Uns quants d'ells han declarat maltractaments en forma de cops continuats realitzats amb porres, punys i martells. A l'esmentat Carlos Martín li van arrencar flocs de cabells i li van provocar hematomes als braços. A Fernando Pérez li van trencar una dent i li van provocar problemes diversos de respiració i dolors pectorals. El recurs a la força i a les amenaces es va veure completat, pel que sembla, amb un reguitzell d'irregularitats. Entre d'altres esmentem la intimidació derivada de la presència de membres de la policia secreta durant les declaracions davant del jutge; l'absència de garanties processals elementals, més greu encara pel fet que les úniques proves són les aportades per la policia; la possibilitat que als detinguts se'ls apliqui la presó preventiva durant ni més ni menys que 18 mesos, i el nul respecte de la presumpció d'innocència.

Hi afegirem, per il.lustrar la condició infame dels centres de reclusió, que els dos ciutadans espanyols que van decidir declarar-se en vaga de fam van ser traslladats inicialment a una cel.la de quatre metres quadrats, sense aigua i amb llum permanent.

Una prova més del comportament, no precisament edificant, de les autoritats gregues la va oferir la campanya mediàtica que van posar en marxa: plena de tocs alarmistes, constitueix una autèntica cerimònia de la confusió conscientment programada. Sense aportar-ne ni una sola prova, d'un dels detinguts espanyols s'ha dit que era "un basc, líder anarquista buscat en tres països de la UE" i responsable d'una "conspiració internacional".

Com ja hem avançat, diversos dels detinguts es troben, des de fa setmanes, en una vaga de fam que ha entrat en estat crític. Suleiman Dakduk, sotmès a un procés d'extradició al seu país, Síria, on es podria enfrontar a una cadena perpètua per raons polítiques, la va començar el 21 de setembre. Carlos Martín, Fernando Pérez i Simon Chapman s'hi van adherir el 5 d'octubre, mentre que Spyros Tsistas s'hi va sumar tres dies després, sense que els mitjans de comunicació mostrin ni mica més d'inclinació a ocupar-se de la seva situació. Si els fets que acabem de descriure, millor o pitjor, són inquietants per si sols, adquireixen un relleu especialment trascendent atès que il.lustren una deriva planetària que s'ha fet singularment palpable després dels atemptats de l'11-S.

El que ha passat en els últims mesos a Salònica no és de cap manera una excepció: es tracta, més aviat, d'un fidedigne termò- metre que il.lustra que l'agressió als drets i les llibertats, i amb ella la conculcació de garanties elementals, no és privativa dels Estats Units. Ben al contrari, ha tocat de ple la nostra civilitzada UE de la mà d'un conjunt de pràctiques amb l'objectiu no solament de fer front al terrorisme, sinó d'acovardir els que dissenteixen. El procediment, ben conegut, reclama una abrupta distorsió dels fets, la demonització dels seus suposats responsables i, en suma, la franca criminalització dels moviments de contestació.

Carlos Taibo
Professor de Ciència Política
de la Universitat Autònoma de Madrid
El Periódico de Catalunya'
25 de novembre 2003