Catalunya, comptat gran,
Qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el Rei Nostre Senyor
Declarada ens té la guerra.
....Segueu arran!
....Segueu arran,
....Que la palla va cara!
....Segueu arran!
Lo gran compte d'Olivars
Sempre li burxa l'orella:
- Ara és hora nostre rei,
ara és hora que fem guerra
Contra tots els catalans,
Ja veieu quina n'han feta:
Seguiren viles i llocs
Fins al lloc de Riu d'Arenes;
N'han cremat un sagrat lloc,
Que Santa Coloma es deia;
Cremen albes i casulles,
Icorporals i patenes,
I el Santíssim Sagrament,
Alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot,
Mentre que la missa deia;
Mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
En Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
Deien que era massa negre:
El donaven als cavalls
Sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
N'engegaven les aixetes,
El tiraven pels carrers
Sols per a regar la terra.
A presència dels parents
deshonrraven les donzelles.

En donen part al virrei,
del mal que aquells soldats feien
- Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.
Sentint resposta semblant,
Enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n'hi foren les dependències.
A vista de tot això
s'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
Com eren en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han mort la primera;
n'he mataren el virrei,
A l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.
....Aneu alerta catalans;
....catalans aneu alerta;
....mireu que així ho faran,
....Quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra:
....- On és vostre capità?
....- On és vostra bandera?
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:
....- Aquí és nostre capità,
......Aquesta és nostra bandera.
A les armes catalans,
Que ens han declarat la guerra!